Una altra Grècia
Europa ara es mira Grècia amb uns altres ulls. Les eleccions d'avui són unes eleccions clau, d'això no en dubta ningú, però ja no són les eleccions a vida o mort que van ser les de fa dos anys i mig. Aquesta vegada, si Syriza guanya, que d'això no en dubta ningú, i és capaç de governar, que això ja és més difícil, Europa s'ho prendrà amb calma. Amb una relativa calma.
Per tres motius. Primer perquè la Syriza d'avui no és la d'aleshores. Les mesures més radicals i, sobretot, més unilaterals han desaparegut del programa de la coalició radical grega. En segon lloc perquè l'euro està molt més preparat per a aguantar la sotragada. I, en tercer, i això és el principal, perquè els mercats estan deixant clar que, fins i tot si la situació es complica molt a Grècia, no arrossegarà Itàlia ni Espanya com hauria passat en les anteriors eleccions.
Mirar la rendibilitat dels bons grecs, italians i espanyols és en aquest sentit una pista notable. El juny del 2012 la rendibilitat dels bons grecs es va enfilar d'una manera mai vista. En campanya va passar del 18,2 al 30,2, símptoma evident que els mercats auguraven una catàstrofe econòmica al país i segurament la bancarrota. El més preocupant de tot era, però, que els bons italians, per exemple, també passaven d'un 4,8 a un 6,1 i no hi havia cap explicació que no fos el contagi grec.
El contrast ara és ben evident. La rendibilitat dels bons grecs a deu anys és ara del 9,47, molt lluny de la de fa dos anys i mig. Ha pujat des de l'inici de la campanya però menys d'un punt. I la notícia important per a Europa: els bons italians i espanyols han continuat baixant, sense notar per a res la incertesa grega.
De fet, a Brussel·les hi ha qui pensa que ha arribat l'oportunitat de provar una reforma radical, com la que sembla que podria fer Syriza. Els esforços dels partits tradicionals, Nova Democràcia i PASOK, no han aconseguit ni de bon tros estabilitzar el país, que continua presentant xifres inquietants en tots els camps. El descontrol del govern grec és molt evident i igual, pensen alguns, l'arribada de sang nova a la direcció del país pot canviar les pràctiques habituals que semblen inamovibles. Fa dos anys i mig això hauria estat impensable, però amb la Syriza d'avui les coses, també des de Brussel·les, es veuen amb un altre to. Prefereixen, en general, que no guanyen. Però, si guanyen, almenys per aquesta vegada sembla que no s'acabarà el món.