Fins que no s'accepta la derrota

Costa tenir pis propi o canviar de residència quan la feina és escassa i mal pagada, però en èpoques de bonança i en temps de crisi, sempre hi ha gent que busca casa. Això sí, amb una hipoteca que es pugui permetre. I malgrat que els milers de pisos en mans de la banca han ajudat a abaratir l'habitatge, és sabut que les grans ofertes s'han limitat a pobles perduts i barris perifèrics. En llocs cobejats, els preus s'han resistit a baixar perquè ningú hi volia perdre. Molts dels que ara venen van comprar pagant xifres d'escàndol –ho sabem ara i ho sabíem llavors, però no hi havia escapatòria– i costa acceptar la derrota. Però el mercat no s'ha mogut fins que no s'ha adaptat als nous temps i l'odiosa bombolla s'ha començat a desinflar.