LA GALERIA
Dones candidates
De fet, la llei per a la igualtat no diu res de qui ha d'encapçalar les llistes, només obliga a mantenir un equilibri entre sexes
Quan falten menys de tres mesos per a les eleccions municipals del 24 de maig ja es perfilen les llistes i, per tant, qui les encapçalarà. Si no canvien molt les coses, de moment tot indica que es repetirà la mateixa situació de fa quatre anys, quan a les comarques gironines només una de cada cinc de les 700 candidatures que es van presentar estava encapçalada per una dona. El resultat va ser que només una trentena dels 220 municipis gironins van tenir alcaldessa. I mirant els noms que aquest mateix diari va publicant dia rere dia, no sembla pas que aquesta vegada les coses hagin de ser massa diferents. De fet, la llei per a la igualtat no diu res de qui ha d'encapçalar les llistes, només obliga a mantenir un equilibri entre sexes en el seu conjunt. Aquesta proporció ha de ser com a mínim de 60%-40% i, evidentment, sempre és favorable als homes. Mes d'un, i d'una, ja deu pensar: “Ja hi som! Una altra vegada amb la història de la paritat i la igualtat!” Doncs sí. Perquè resulta que d'igualtat, res de res. I no serveix l'excusa pobra que costa trobar dones que vulguin ocupar determinats càrrecs. Els ho han preguntat? És una excusa que ja he sentit massa vegades en boca de persones que presumeixen de progressistes però que a l'hora de la veritat volen justificar allò que és injustificable: la poca presència femenina en càrrecs de responsabilitat en l'àmbit polític, i també econòmic, social, cultural, esportiu... del nostre país. I, per defecte, de les nostres comarques. A les poques alcaldesses que hi ha, i que possiblement hi haurà després del 24-M, s'hi poden afegir les poques dones directores generals d'empreses, directores de mitjans de comunicació, articulistes, dirigents patronals i sindicals, dirigents d'institucions culturals, per no dir organitzacions esportives... Encara estem tan habituats al fet que la foto del poder sigui masculina que quan hi ha, encara que sigui mínima, una presència femenina, ens sobta fins al punt de provocar mofes i qualificatius que difícilment s'utilitzen quan es tracta d'homes. No vull ni imaginar què passaria si a conseqüència de les properes eleccions municipals es capgirés la situació i a les comarques gironines hi hagués només una trentena d'alcaldes i les 190 alcaldies restants fossin ocupades per alcaldesses. Per què no? Ara és a l'inrevés i malauradament es veu ben normal.