Hòmens

Un partit de futbol a la tele d'un bar, una cervesa a la mà i un grapat d'amics amb qui intercanviar comentaris simples sobre jugadors durant el joc, i sobre ties, vehicles de motor i trucs negociadors per adquirir-los a bon preu (els vehicles) durant les pauses. Ni un sentiment al descobert, ni una frase d'amistat, ni un bon dia amb la icona del petó amb cor al grup de Whatsapp. Aquesta caricatura masculina hauria d'estar ja superada per diverses generacions de mascles joves que han passat pel sedàs de l'escolarització universal i de la lectura obligatòria de Mercè Rodoreda als instituts, any rere any, amb la tenacitat totalitària que les democràcies apliquen a les causes que s'han decretat com a moralment justes. Però sembla que la cosa no funciona. L'estereotip és ben vigent. En cas contrari, no tindrien tant d'èxit els exemplars que vulneren la norma i, per naturalesa o estratègia procreadora, davant del públic femení menyspreen del futbol, expressen sentiments i sostenen un llibre de Vinyoli que té com a punt de llibre un passi de temporada dels Verdi. Seguint una implacable lògica de mercat, els articles percebuts com a minoritaris tenen el preu a l'alça.

L'univers femení, en canvi, resulta més variat i complex i s'enriqueix periòdicament amb nous alliberaments i autoconsciències. Marta Rojals, per exemple, ha escrit dues novel·les magnífiques en què tota una generació de dones catalanes en crisi sentimental i laboral, iròniques, intel·ligents, descregudes i resignadament putejades per la crua realitat del món del diner i de l'amor s'hi han vist identificades i les han convertit en un fenomen editorial.

On la Rojals masculina? Si em fessin assenyalar algú, diria el nom de Vidal Vidal. També de la Catalunya Nova, també irònic, també intel·ligent. L'escriptor lleidatà acaba de publicar amb Pagès Editors el llibre de relats Una casa blanca i altres cases i, com va fer amb el recull La meitat de zero i abans amb la novel·la Nit endins, retrata amb una ironia lírica i alhora realista el que passa pel cap i pel cor d'homes de mitjana edat, protagonistes dels relats de Vidal: homes perplexos per la fi inesperada de la joventut i la irrupció de la maduresa, que han renunciat ja a fantasies d'èxits professionals i eròtics i que quan tornen de mirar el futbol amb els amics o de portar al Verdi el darrer intent de ligue es miren al mirall, tot sols, i es pregunten qui coi són ells en realitat. Hòmens.