Llibres

Segons les dades dels nivells de lectura que durant aquest Sant Jordi hem publicat els mitjans, es pot arribar a la conclusió que els catalans escrivim per damunt de les nostres possibilitats. O sigui, que escrivim molt però no llegim prou. Segurament Catalunya ho ha fet sempre tot per damunt de les seves possibilitats, que deu ser l'única manera d'aconseguir que les possibilitats esdevinguin realitats. La festa del llibre i de la rosa és l'aparador d'aquest esperit creatiu que esquinça les vores d'un país que necessita algunes talles més. Dijous passat, entre les parades dels llibreters, ensumant la flaire de flors i de tinta enquadernada, hi va desfilar un país que, diguin el que diguin les enquestes, encara es reconeix en els llibres i se'ls emporta a casa no només per llegir-los sinó també per conservar-los perquè, tal com diu l'editor i escriptor Xavier Cortadellas, resulta que “aquest objecte és un gran invent”. Per això mateix durant Sant Jordi ningú es fixa si pugen les xifres de venda de llibres electrònics. Probablement perquè les vendes de llibres electrònics ni tan sols existeixen.

Sant Jordi és la festa que a l'hora de les signatures t'aparella amb persones que descobreixes que són magnífiques –com la Sílvia Soler o l'Andreu Carranza– i amb altres que no necessites descobrir perquè fa temps que són amics teus, com l'Antoni Puigverd, en Josep Maria Fonalleras o en Miquel Fañanàs. Gent que ha arribat on és després de picar molta pedra, emprant l'expressió que tant li agradava a en Miquel Pairolí, merescudament recordat enguany en una lectura col·lectiva a la plaça del Vi de Girona. Sant Jordi és una festa que no té res de virtual perquè la gent hi va a palpar els llibres i a palpar també l'ambient que desprèn la mateixa gent, enmig de cops de colze que no fan mal, trepitjades que es perdonen i cues que no cansen perquè la recompensa s'ho val. I Sant Jordi és també la festa que ens obliga als escriptors a tornar a escriure a mà –que és com vam aprendre a escriure a l'escola– encara que sigui només per fer la dedicatòria a la gent que ens ho demana.