MES de Farners

Així què? Les eleccions dites plebiscitàries del 27-S tenen o no un preàmbul en les municipals? Sí, home, ja ho sé: a qualsevol poble lúcid, un plebiscit tan difícil, amb un estat totpoderós en contra, hauria impulsat una llista unitària, de força, i no pas la ximpleria partidista a què ens ha dut ERC. Però hem quedat que ho són, no? I que les municipals també... Doncs a veure, que aixequin la mà, sisplau, tots aquells lectors que en els darrers anys s'han fet un fart de criticar el PSC per la seva manca de compromís nacional. Déu n'hi do, n'hi ha una bona colla. I el cas és que ara ja no poden pas criticar els que s'han escindit... Que els Castells, Geli, Tura i tants d'altres han arribat a misses dites i que havien d'haver fet aquest pas fa anys? D'acord, però l'han fet. No suportaven més la submissió del partit als postulats jacobins i centralistes del PSOE i han infantat aquest nou socialisme català que tant es reclamava. Tot aclarit, doncs: a una banda, la submissió del PSC, i a l'altra, el sobiranisme de MES (Moviment d'Esquerres), que ha arrossegat molts, molts militants de base i regidors municipals. A Santa Coloma de Farners, per exemple, sense caure en fantasmades, el PSC se les ha vistes negres per poder fer llista, perquè s'han quedat amb una mà al davant i l'altra al darrere. Gairebé tota la gent de pes i de confiança popular de l'antiga formació ara es presenta amb les noves sigles. Bé, tornem a les mans alçades. Ara els demanaré, sisplau, que d'aquests que tant criticaven els socialistes, els que hagin estat votants habituals de CiU la mantinguin enlaire. Els altres ja la poden abaixar. Coi, doncs n'hi continua havent moltes, d'aixecades... I, doncs, què fem? Perquè resulta que ara tenim, a una banda, un partit que s'ha trencat en dos pel fet que un nombre importantíssim de quadres i militants sobiranistes ja estaven farts de la indefinició dels seus dirigents. A l'altra, tenim un partit, també inequívocament sobiranista, que no hi ha manera que es trenqui perquè un líder i un reduïdíssim nombre d'acòlits no es vol definir ni anar-se'n d'una vegada per aclarir les coses. I ningú els fa fora. Quin dels dos panorames ha quedat més clar? A mi no m'emboliquin. Tan sols els diré que, per lògica, els de la mà alçada haurien de començar a sentir un cert formigueig als dits...