LA GALERIA
Un país de marca
No ens podem quedar quiets mirant-nos el melic, admirant el territori que ens van donar els déus
La idea de l'Empordà, englobant les dues comarques, no és fruit de cap divisió territorial, sinó que respon a la promoció d'una marca, i les marques al darrere sempre tenen un interès comercial. Josep Pla diferenciava entre l'Empordà i l'Empordanet. D'aquesta manera Pla, que feia escapades gastronòmiques a Figueres –a can Motel– va contribuir a la creació de la marca l'Empordanet, que avui es promociona turísticament, especialment en l'àmbit gastronòmic entre els cuiners i restaurants de la “Cuina de l'Empordanet”.
Al darrere, i englobada en una gran marca, sempre n'hi ha d'altres que hi van lligades i es promocionen i s'identifiquen clarament amb la marca mare. Sota el paraigua de l'Empordà hi trobem, doncs, la Cuina de l'Empordanet, els vins de l'Empordà... I en paral·lel i vinculades a l'Empordà hi ha marques com ara El Bulli, elBullifoundation, Peralada, Mas Pau, Compartir, La Llar, Motel Empordà, Aiguamolls, Sant Pere de Rodes, Dalí, etc.
La idea de l'Empordà com a marca ha estat el nucli dels debats que s'han fet aquests dies a l'Escola Internacional d'Estiu de l'Empordà, que ha organitzat el Centre de Formació Continuada de la Universitat de Vic i que ha tingut com a seu el castell de Sant Ferran de Figueres.
Han estat un seguit de debats i seminaris en els quals s'ha fet una radiografia d'aquest territori, amb converses sobre el paisatge empordanès, la valorització del territori, i la gestió del patrimoni cultural i natural, entre altres aspectes.
Uns debats molt enriquidors, que curiosament han estat iniciativa de la Universitat de la Catalunya central. No és casualitat aquesta mirada de l'Empordà des de Vic, perquè ha estat precisament un equip d'aquesta universitat el que ha treballat sobre la idea de la marca Empordà i que ens ha definit aquest territori com “tocat pels déus”.
Tot això està molt bé, però ara els empordanesos, que estem tots molts contents de conèixer-nos a nosaltres mateixos, no ens podem quedar quiets mirant-nos el melic i mostrar autocomplaença per aquest territori que ens van donar els déus, sinó que ens hem de posar a treballar de valent, no per promocionar i treure profit d'aquesta terra, sinó per preservar-la de les agressions ambientals i de tota mena que des de fa anys la malmeten.
