Saber esperar
Les guerres i les grans confrontacions es guanyen amb l'estratègia. Cal conèixer el present i preveure el futur. Cal saber les forces a favor i en contra, ara i després. Cal saber si els aliats podran aguantar les envestides de l'entorn i de l'oponent, cal saber si les pròpies forces aguantaran l'esforç o es cansaran, tindran por i buscaran la pròpia i particular pau, cal saber si el cansament fatigarà l'adversari abans que a un mateix, cal saber aguantar i tenir fe i no perdre la confiança, cal estar preparat i esperar l'oportunitat sabent que la pròpia fortalesa és més gran que la de l'adversari. L'estratègia no és mai urgent, posar-la en marxa mai no és curt, es necessita temps, però ha de ser sòlida i coherent.
Les batalles i els conflictes es guanyen amb la tàctica. Cal ser més astut que l'adversari i sorprendre'l i canviar el ritme i l'objectiu actual per un de nou i inesperat per ell i de confondre'l i deixar-lo sense resposta, sense alè, obligar-lo a canviar la seva posició, perquè tot això li farà perdre força i concentració o una mica tot allò que el faci dubtar i afebleixi la confiança en si mateix, en la seva esperança d'èxit i victòria. La tàctica és del moment i la urgència, la sorpresa i la rapidesa són sempre atributs necessaris per al seu èxit.
A Catalunya la llista única sense polítics és creativa però té contraindicacions. Si guanya el sobiranisme s'hauran de fer eleccions a curt termini perquè hi hagi un govern que condueixi el procés. En l'ordenament jurídic actual s'ha d'esperar un any. Es pot tenir un Parlament en el qual per un període d'un any els partits sobiranistes no hi siguin?
Si perd el sobiranisme, qui serà l'oposició del govern unionista que surti elegit?, hi haurà un govern i uns partits de l'oposició que no existiran al Parlament? Semblaria que la proposta no ha estat suficientment reflexionada...
Fent les eleccions el 27 de Setembre la campanya del partit conservador està feta: “Catalunya desintegra Espanya, si voleu, espanyols, que això no passi, voteu-nos, som els únics que ho podem aturar.” Es facilita la seva victòria. Convé per a la negociació de la Generalitat i el govern central que guanyi les eleccions el partit conservador després de l'experiència d'aquests quatre darrers anys? No és més favorable que no guanyi o si ho fa necessiti coaligar-se? Per què facilitar-li la victòria?
No es podrien estructurar les eleccions a Catalunya i els missatges dels partits sobiranistes de manera més precisa i ordenada si se sap amb qui es negociarà a Madrid convocant les eleccions autonòmiques després de les generals?
No és massa escàs el temps que queda fins les eleccions autonòmiques si són aquestes al setembre per estructurar un missatge i unes llistes que la ciutadania tingui temps d'entendre? El debat i les propostes són ara força confuses i això no ajuda a decantar el vot. Ningú no vota el que no entén...
Quan es convoquin les eleccions autonòmiques no hi pot haver per al partit conservador, recolzat en la seva majoria absoluta, la temptació de denunciar-les al Tribunal Constitucional per la voluntat no oculta dels sobiranistes d'utilitzar-les com un vehicle per la independència? Si passés, què faria la Generalitat? No és això menys probable que passi si, quan es convoquen, el nou govern de l'Estat és el resultat d'una coalició?
Els partits sobiranistes tenen estratègia: guanyar les eleccions autonòmiques, fer un govern de coalició i negociar amb l'Estat la independència, o eventualment una oferta de l'Estat per un nou encaix de Catalunya i Espanya, si aquesta hi és. No tenen, però, una tàctica per guanyar la primera confrontació, les eleccions autonòmiques, com ho proven las múltiples iniciatives contradictòries i inconcretes.
Si ara la Generalitat decidís ajornar les eleccions autonòmiques del 27 de setembre al febrer hi hauria més temps per als partits sobiranistes per decidir la manera de presentar-s'hi, una o diverses llistes, etcètera, la victòria del partit conservador seria més improbable i se sabria qui governaria a Madrid quan s'hagués de negociar. Quanta menys incertesa hi hagi més fàcil serà la victòria sobiranista, l'enemic del sobiranisme és la incertesa, l'ajornament de les eleccions la redueix. A banda, el canvi tàctic crearia confusió a unes posicions sòlides i consolidades de l'unionisme.
Convé fer el que és idoni racionalment i no el que ve bé fer amb el cor o amb l'estómac. Tothom sap que ajornar les eleccions catalanes seria beneficiós per al sobiranisme però ningú no s'atreveix a ser el primer de dir-ho i explicar-ne les raons, és erroni, egoista i covard.