Junts ‘per se'...

Diuen que una tarda Picasso contemplava la seva obra Guernica amb un grup d'alemanys totalment desconcertats per la composició del quadre i n'hi va haver un, el més perplex de tots, que no va poder resistir la impertinència: “Tot això ho ha fet vostè?” L'artista li va contestar impertèrrit: “No, tot això ho heu fet vosaltres...” És l'anècdota que vaig recordar el dia de la presentació de la candidatura de Junts pel Sí a Santa Coloma de Farners. La comparació, ja s'ho poden imaginar, pretenia explicar la hipèrbole d'una llista que en aquell moment anava per vuitanta mil candidats i que ha acabat ultrapassant els cent mil. Una candidatura feta des de Madrid, igual que tots els estirabots i excentricitats col·lectives d'aquests últims tres anys. I és que nosaltres volíem pintar un quadre molt més senzill. Es deia referèndum i combinava a la paleta un sí i un no, si hi posaves el blanc, volia dir que ja t'estava bé el que sortís. Però Madrid es va entestar a dissenyar des de la distància tot el que hem anat fent per denunciar al món la manca d'esperit democràtic d'un estat que encara presenta tics colonials. Tanmateix, ara que han passat uns quants dies d'aquella intervenció farnesenca, m'adono que el símil amb el Guernica no és del tot afortunat. El quadre de Picasso no és gens hiperbòlic i, malgrat el desassossec que causa, potser ni tan sols aconsegueix acostar-se a l'horror que van escopir aquells Stuka alemanys amics de Franco. Els quadres que ens han pintat des de Madrid, per contra, sí que han estat una exageració –una pura i beneïda exageració–, i sí que reflecteixen exactament la nostra capacitat d'imaginació, creativitat i alegria. Durant quatre anys, cada vegada que ens hem aplegat, hem omplert el carrer de bellesa, de color i de rialles. De convivència. Un dia Merkel, Obama, Cameron, Barroso i el sursum corda repassaran els vídeos i ens preguntaran: “Tot això ho heu fet vosaltres?”, i nosaltres els respondrem cofois: “No, això és nostre, però ho han fet ells...” Passi el que passi diumenge, podem estar orgullosos del camí recorregut. No sé si a la Castella colonial podran dir el mateix. I ara disculpin: me'n vaig a revisar la papereta i el sobre de vot que ficaré a l'urna, que m'han dit que aquests de Madrid també saben fer altres coses no tan boniques...