Del TGV a l'AVE

L'altre dia amb poques hores de diferència vaig baixar d'un TGV a l'estació de Perpinyà i vaig pujar a un AVE a Girona. En el TGV la megafonia ens feia arribar una veu de dona que parlava de pressa i sense vocalitzar massa, la veu d'algú que va per feina i que ha gravat el missatge com una obligació més. Abans de cada parada ens demanava als viatgers que enviéssim suggeriments i propostes de millora des de la pàgina web de la companyia. La megafonia de l'interior de l'AVE, en canvi, comença amb una veu masculina de “galán” de cinema espanyol dels anys setanta, ampul·losa i orgullosa de ser escoltada. Diu “bienvenidos a bordo del tren...” vocalitzant de manera exagerada i deixant espai entre paraula i paraula. No diu “hi ha una cafeteria”, que és massa curt, sinó “les informamos que se encuentra a su disposición un servicio de cafeteria”. El “galán” acaba sense demanar comentaris ni idees per millorar. El contrast encara em va semblar més gran entre l'estació del TGV de Perpinyà i la de l'AVE de Girona. A la primera s'hi ha construït un centre comercial i aparcaments, però l'estació utilitza en realitat només un minúscul vestíbul i les velles i gastades andanes del tren de tota la vida. Tot i l'arribada del TGV i encara que sigui el centre còsmic de l'univers (Dalí dixit), segueix sent una estació discreta, gens pretensiosa. Quan veus que una estació així funciona i és suficient encara trobes més absurda l'estació gironina de l'AVE i els seus immensos espais buits. Arquitectura feta amb filosofia de nou ric en un país que oblida els més necessitats. A Girona semblava impossible crear un espai més gran, buit i inútil (per tant, caríssim) que l'antic Banc d'Espanya dels arquitectes Clotet i Paricio, però s'ha aconseguit plenament amb aquesta mastodòntica i inhòspita cavitat ferroviària. Les comparacions ensenyen que una mateixa cosa admet diferents solucions i que unes opcions són millors que altres, cosa que tornes a constatar si compares la web dels ferrocarrils francesos, on ens adreçava la veu femenina del TGV per fer arribar propostes, amb la complicada www.renfe.com. El viatger que hi intenta per primer cop comprar un bitllet de l'AVE no s'ha de desesperar si veu que no se'n surt: sàpiga que li passa a tothom. Res a veure amb la bona usabilitat i la quantitat de serveis que hi ha a www.voyages-sncf.com. La productivitat espanyola seguix per sota de la mitjana europea. Queda clar que la darrera e de les paraules Renfe i AVE no és la e d'Europa.