Connectar la desconnexió

Hem aparcat les bicicletes a la riba. I ara reposem asseguts a la passera de fusta que travessa aquest ramal de regadiu del riu Ter. Sota els jocs d'una llum pigallada per l'ombra, la meva filla petita es remulla, peunua, amb un filet d'aigua del ramal. “Sembla com si al fons del riu hi hagués or”, comenta després d'observar la pàtina daurada que acoloreix els còdols de la riera. “Sí, princesa, el pixat ja les té, aquestes coses”, li dic. Com tantes rieres del país, com tants aqüífers, aquí també tot està infestat de purins. Ha augmentat la ramaderia industrial, les granges es multipliquen. Engreixem porcs per alimentar l'Europa ecologista i benestant. Ens hem especialitzat a exportar porcs. I també joves brillants, que en una hemorràgia lacerant se'n van de Catalunya per buscar a l'estranger les oportunitats que aquí no tenen. A la recerca de beneficis més amples, deslocalitzem empreses. Però paral·lelament tenim la sagacitat d'importar turisme de borratxera. Ens postulem com la zona d'oci d'Europa. De moment, ja tenim els dos macroprostíbuls més grans del continent (bé!). I en un drama de tons fantasmals, milers de prostitutes intenten subsistir a peu de carretera. El projecte Barcelona World és una declaració d'intencions definitiva. Tot serà un gran parc temàtic. A aquest pas, al país, li'n podrem dir: el pancasino. Per connectar amb la desconnexió, caldria donar resposta a aquests problemes de fons. Caldria concebre un futur esperançador, digne, confortable com una dolça promenade sense núvols negres.