La central del Molí

L'Ajuntament de Girona publicava el mes de març del 2013 que “havia recuperat la central hidroelèctrica del Molí, situat al carrer Santa Clara”. Assenyalava un estalvi –24.000 euros anuals – i un altre d'emissions de CO2. Afegia que la recuperació era important pel valor patrimonial que representava per a la ciutat. Els escolars la visitaven sovint, i coneixien de prop com es “fabrica” l'electricitat. Aquesta es destinava a la il·luminació del Mercat del Lleó i els carrers del Barri Vell. Tenia una turbina de potència de 150 kWA.

Passats exactament tres anys, l'Ajuntament ha desmantellat la central elèctrica i ha aprovat un pressupost per convertir aquell edifici –precari i xacrós– en un casal per a la gent gran. Mira que bé! Actualment el casal és al carrer Grober, a on s'accedeix des de la vorera, i registra una bona assistència de jubilats.

A Santa Clara serà instal·lat als pisos alts, amb la corresponent molèstia d'ascensors i escales empinades, que suposen un impediment –físic i psicològic– per a les persones d'una certa edat. A la planta baixa hi faran oficines. Als funcionaris no els caldran ascensors. Aquesta sí que és una millora...!

L'alcalde s'ha afanyat a dir que “amb actuacions com aquesta es fa evident que la ciutat camina”. Com si ell hi hagués tingut res a veure, amb una proposta ja aprovada abans de la seva entrada. Penjar-se medalles sembla que és el més urgent per al senyor Ballesta! Lamentem no haver escoltat més veus que recordin el valor històric d'aquella central: Girona va ser la primera capital de província que va posar il·luminació elèctrica als carrers. Es va iniciar l'any 1883, però el 1886 ja s'estenia el pla per tota l'urbs de llavors. I fou el benemèrit enginyer Narcís Xifra i Masmitjà el que va instal·lar per primera vegada una dinamo a la central del Molí, que va subministrar energia a la ciutat de manera continuada fins al 1973, i després amb intermitències. I la memòria no és nostra: la publiquen els llibres d'història, i els de tecnologia.

Amb total indiferència per la pèrdua del patrimoni històric; de la font d'informació directa que podia representar per a les noves generacions disposar d'una central elèctrica al mig de la ciutat; amb desconeixement del que va suposar la implantació de l'electricitat; del record de tantes empreses pioneres del desenvolupament industrial –Grober, Planes i Flaquè, La Gerundense, la fàbrica de ciment...–, que es nodrien de la Monar i de la Central; de la importància que va tenir en moments difícils –la guerra i la postguerra– quan no hi havia grans centrals, mentre que Girona no es va quedar mai sense llum, el batlle se'n vanta de l'encert que ha tingut!