Full de ruta
Una excursió alcohòlica
Quan baixo del tren, on flota una boirina blavosa, observo que tots els vagons estan en una situació igual o semblant
Agafo un tren nocturn un divendres qualsevol. Un tren que va des del Baix Llobregat fins al Vallès. En cada estació pugen més i més joves, tots tallats amb el mateix patró, amb aquella estètica que exhibeixen alguns participants dels programes de les cadenes privades espanyoles. Molts porten bosses de plàstic. A dins, begudes de cola i un whisky que no seria bo ni per eixugar-se les dents. Obren les ampolles, barregen els ingredients i consumeixen la beguda. Així passaran tot el viatge. Un agafa una cigarreta. Tímidament, com demanant perdó, l'encén. Altres l'imiten ràpidament. Una passatgera protesta. No és que li responguin amb agressivitat. És que la ignoren. Després agafen un mòbil i hi posen música a tot volum. En una altra banda del vagó, uns joves fan el mateix. El guirigall és d'antologia. La passatgera torna a protestar. La ignoren. Un treu un retolador i comença a guixar la paret del tren. No sé si escriu amb faltes d'ortografia o no, perquè la lletra és il·legible. La megafonia del tren emet missatges convidant al comportament cívic. Els joves comenten que van a un lloc de Sabadell on es pensen passar les hores mortes fent el mateix. Fins a quina hora? Fins quan torni a haver-hi un tren de tornada cap al Baix Llobregat. Jo calculo unes sis o set hores ben bones.
Quan baixo del vagó, on flota una boirina blavosa, observo que tots els altres del comboi estan en una situació igual o semblant. Durant tota l'estona que he estat viatjant, gairebé una hora, no ha passat ningú per advertir els joves que un no va pels trens fumant i bevent alcohol. Però no vull generalitzar. Potser els vigilants van passar després o potser passen altres divendres. O potser passen en els trens posteriors, quan l'espectacle, em temo, deu ser encara més antològic. Potser és que vaig encertar un divendres molt especial i molt festiu.
No acabo d'entendre com és que entonem el Va, pensiero! cada cop que els joves bàrbars del nord baixen uns dies a Salou i altres llocs de la costa, i no ho fem per això del tren.
