A la recerca del ‘gen rojo'

Els eurodiputats Ernest Maragall, Josep M. Terricabras i Ernest Urtasun han posat el crit al cel. Per què? Doncs perquè el grup Aliança dels Demòcrates i Lliberals per Europa, a instàncies de l'eurodiputada d'UPyD Teresa Giménez Barbat, va promoure en les dependències del Parlament Europeu un acte sobre els nacionalismes i en el text de difusió es feien afirmacions com ara que aquests nacionalismes –se suposa que sense estat– eren “deliris necessitats d'una intervenció psiquiàtrica”. Ras i curt: la gent que promou la independència de Catalunya està perquè la tanquin en un hospital.

Jo no sé de què s'estranyen els tres dignes diputats de Catalunya. Això de titllar de boig a qui pensa diferent és una tradició molt arrelada. I ben a prop de casa nostra, no creguin.

Resulta que ja el coronel Antonio Vallejo-Nájera, cap dels serveis psiquiàtrics militars de la dictadura franquista, va malgastar bona part del seu temps a demostrar que el marxisme es nodria de les persones menys intel·ligents. Per fonamentar la seva tesi, Vallejo-Nájera va estudiar cinc grups de persones, entre els quals hi havia captius de les Brigades Internacionals, dones empresonades a Màlaga i un grup de “marxistes catalans”. Els resultats d'aquests estudis presumptament científics, que avalaven la seva tesi, es van publicar a la Revista Española de Medicina i Cirugía de Guerra.

Vallejo-Nájera es va convèncer que existia un gen rojo que, a més, era el responsable de la degeneració de la raça hispànica. Solució? “Un cop provat que ser marxista és una malaltia cerebral, cal separar el gra de la palla, prenent els fills als dèbils mentals.” Aquest consell va servir de coartada per robar els fills a moltes dones empresonades per la dictadura.

¿Estic dient que els promotors d'aquest seminari són hereus i èmuls, en ple segle XXI, del coronel Antonio Vallejo-Nájera perquè utilitzen els mateixos o semblants arguments?

Déu me'n guard. Jo em limito a fer una evocació històrica.