Opinió

Keep calm

Globals

Amb tanta informació que ens arriba, no el podem narrar, i per tant és un món impossible d'entendre per definició

La globalització és un projecte o és un procés? Hi anem anant com la vaca cega, dominada pels mercats, o hi ha algú que té aquesta ceba? I quan va començar, amb el romans, o amb la colonització del XIX? David Murillo Bonvehí ho analitza al seu llibre Els valors en la globalització. De Walmart a Al-Qaida, que ja només amb aquest nom ens dóna la pista que hi ha moltes globalitzacions, a més de la més clara, la del capitalisme neoliberal. L'expansió d'un model comercial de magatzems com els Walmart, també la dels multicinemes i oci allunyat de les ciutats o el del terrorisme gihadista. A més de globalitzacions alternatives que protagonitzen els que hi estan en contra. La de les ciutadanies d'arreu. Mirar de comprendre el món enriquint la mirada obrint-nos a la diferència pot ser una de les oportunitats d'aquest present globalitzat. Aquesta època en què, com diria un dels grans intel·lectuals que va morir fa més de 20 anys, Guy Debord: “Els nàufrags només escriuen el seu nom damunt l'aigua” i sovint ni això.

Tenim morts a balquena que arriben a les nostres platges o que es queden a mig camí, i que ja no podem escriure el seu nom enlloc. Tenim una globalització de refugiats. Vivim l'època de la fascinació per les dades, i ens diu Murillo que amb tanta informació que ens arriba, no el podem narrar, i per tant és un món impossible d'entendre per definició.

A casa em contempla el volum immens de l'Ètica nicomaquea, d'Aristòtil, que ja va voler sistematitzar en una reflexió pràctica un seguit de valors compartits. I ens serveix aquest mestre antic des de la justícia, a l'amistat, la felicitat i la recerca del bé, l'ètica i la política, el saber comunitari. En els exemples pràctics entenc Messi. Aristòtil diu que abans que res s'ha de complir el deure de nodrir els pares. I ell signava contractes per confiança filial, perquè de retruc també nodria el pare.

Un projecte o un procés? En tot cas la majoria som vulnerables, vivim les nostres pors, precarietats, amors, en el nostre recer quotidià, això en un món interconnectat amb els poders interessats a mantenir l'actual correlació de forces. Amb el confort de l'amistat aristotèlica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.