Van aprendre de la Gestapo

Des del cas Watergate que sabem que Jorge Fernández Díaz no és el primer

responsable de la policia que utilitza l'espionatge per assetjar i perjudicar els seus adversaris polítics, encara que aquesta pràctica es produeixi en un estat formalment democràtic. Tampoc no serà l'últim. La diferència –enorme, determinant– és que Richard Nixon va haver de dimitir i, per contra, al ministre de l'Interior espanyol ni li ha passat pel cap.

En una democràcia, qualsevol primer ministre sap que mantenir cinc minuts més del necessari un ministre amb problemes de credibilitat acabarà arrossegant el govern sencer a una caiguda pròxima i inevitable. Només si aquesta democràcia és espanyola el ministre es mantindrà al seu lloc, bunqueritzat, com a garantia i demostració que el poder és implacable i invulnerable. Felipe González deia que “l'estat de dret també es defensa des de les clavegueres” i continua essent el protagonista més esperat als mítings del PSOE, fins al punt que ha tancat la campanya que es va acabar ahir. Per què Mariano Rajoy hauria d'actuar de manera diferent?

L'octubre de 1940, Heinrich Himmler va visitar Espanya, amb una gran rebuda per part del règim franquista. El delegat de Hitler i Franco van acordar que la creació i entrenament de la futura policia política franquista recaigués en Paul Winzer, un agent de la Gestapo establert a Madrid. I així va ser, amb el nom de Brigada Político-Social, els més bàrbars de la dictadura. Tot i així, la totalitat dels seus agents van mantenir intactes les funcions en la transició i, de fet, alguns d'ells encara continuen en actiu acumulant triennis i medalles.

Per cert, el nazi Paul Winzer, un cop derrotat el Tercer Reich, va continuar gaudint de la protecció indefinida del règim franquista. No se sap quan va morir, però segur que està enterrat a Espanya.