Escletxa en l'espai-temps

De vegades passa. Costa que passi perquè, en general, tot està més prefabricat i precuinat del que pensem i aleshores sovint ens acostem al fet que ja és només un detritus per empassar. Però de vegades passa que s'obre una escletxa en l'espai-temps, un forat per on s'escola l'inesperat, imatges impensades, un gir encantador o una caiguda escales avall. El juliol és mes perquè succeeixin coses d'aquestes, naixements, esclats, eclosions o fundacions. L'altre dia, l'inici del Congrés de l'ex-Convergència, amb l'enrenou originat arran del nom, va ser un d'aquests moments. Després, el congrés ja es va encaminar cap allò més previsible i la tria de la direcció ja s'ha acabat d'encarrilar i de fer bons alguns pronòstics, com, d'altra banda, era d'esperar.

En els congressos polítics, més enllà de les estones que obren portes per ensenyar el que troben pertinent, la resta és tancat. Això fa que calgui anar rascant alguna idea quan polítics i militants surten a fumar o van al bar. Però amb la qüestió del nom de seguida es va sentir –bo i amb la porta tancada– un rum-rum que indicava que aquells dos invents no rutllaven (recordem-ho, Catalans Convergents i Més Catalunya, noms perfectament pujolistes, en el sentit autonomista, que semblaven lemes electorals dels anys noranta). La sortida en tromba –primer, per al recés, i després, per suspendre la sessió– van ser la imatge d'allò insospitat, del “no ho haguera dit mai” amb permanent de la perruqueria a la tarda.

Sembla que no, però l'inesperat –agafi forma d'esperpent, de drama o comèdia– és l'esperança que indica que no tot està escrit. Que hi ha algun moment que algú es pot saltar el guió i canviar el corrent subterrani que sembla que tot s'ho vulgui endur. La selecció d'Islàndia, a l'Eurocopa, va trobar un altre petit trau en l'espai-temps per fer-se un lloc i fer fora la totpoderosa Anglaterra. El futbol, que encara és més previsible que el congrés d'un partit, tampoc no és matemàtic. Aquestes sorpreses posen una mica de pebre al corró de l'actualitat i les seves ciclotímies sense memòria.