Corranda de la complexitat

Cada vegada que es produeix un incident s'adverteix de la complexitat del país. La complexitat de la societat catalana. Deu ser com advertir de la complexitat de les coses, perquè suposo que cada indret deu tenir la seva i l'únic que passa és que nosaltres coneixem la que ens envolta. Quan l'independentisme experimenta algun sotrac o algun repte immediat, s'apel·la a la complexitat del país. Quan els unionistes volen atacar el sobiranisme, també s'agafen a la complexitat del país. Els partits polítics solen acusar els rivals de simplificar per blocs la realitat, quan el mateix dit acusador sol fer idèntic exercici amb els seus militants o votants. Si no, com s'explica que el PSC hagi perdut tota la seva línia catalanista? O que ICV vegi en els podemitas i els comuns la seva taula de salvació? O que el PDC rivalitzi amb ERC per l'hegemonia de l'independentisme? O que algunes esquerres vegin el PDC només com la dreta rància i burgesa?

Un moreno de prendre el sol tant ho pot ser el quillo metropolità com l'estiuejant pijo de Cadaqués que no hi falta cap any. Aquesta seria una via d'explicar les coses. Si entenem això, a partir d'aquí tot fa baixada. De la mateixa manera, el votant del PP tant pot ser l'empresari peix gros carregat de diners com aquell pallús ni-ni que s'està tot el dia al bar. I de pallussos ja sabem que n'hi ha repartits arreu. De la mateixa manera, encara que algú se n'oblidi, entre les classes populars hi ha votants del PP, de C's i del PDC. O potser algú tampoc distingeix que tant vota convergent un burgès de Barcelona com el forner d'un poble de la Catalunya profunda que treballa de matinada. De la mateixa manera que a la CUP es poden trobar fantàstics quadres de fills de nissagues burgeses o socialistes. O algun votant d'ERC pot ser més de dretes que algú d'Unió. Tot això no té cap motiu de retret ni similar. Només és per dir que l'etiquetatge a tot drap cansa i que la realitat, mesella, s'entossudeix a ser més complexa. Més que aquests quatre clixés posats dins d'una falsa corranda per fer-ho, per una vegada, una mica més fàcil.