Perdre el cap

Durant segles el mono­poli del ter­ror, si més no de l'orga­nit­zat, va estar en mans dels estats. Els can­vis en la soci­e­tat han permès que qual­se­vol orga­nit­zació, o fins i tot un indi­vidu en soli­tari, pugui ate­mo­rir la soci­e­tat de manera sem­blant a com abans ho feien les dic­ta­du­res. El ter­ro­risme actua amb la mateixa arbi­tra­ri­e­tat amb què ho feia el poder polític quan esco­llia vícti­mes a l'atzar. L'abo­lició de la pena de mort en molts països ens hau­ria de fer creure que ens hem civi­lit­zat i que un pre­so­ner, sobre­tot si ho és per motius polítics, no aca­barà sota terra. Erdo­gan intenta res­tau­rar la pena de mort perquè neces­sita espai a les pre­sons –així de cru– i perquè vol aca­bar amb sang una purga que el faria íntim de Sta­lin. Això no evita, no siguem inge­nus, que un detin­gut/da pugui aca­bar en una cuneta cosit a trets o mort per una pallissa en una presó. O com li ha pas­sat a una de les prin­ci­pals acti­vis­tes trans­se­xu­als tur­ques, muti­lada i apa­llis­sada al car­rer. Tur­quia està vivint el seu par­ti­cu­lar període del Ter­ror, que es dife­ren­cia de l'etapa de la Revo­lució Fran­cesa que porta el mateix nom en el fet que allà tenien la gui­llo­tina i tot era un anar i venir de caps per terra. Segons els his­to­ri­a­dors, 16.594 per­so­nes van per­dre el cap ales­ho­res. Es dóna la cir­cumstància que tal dia com avui del 1792 van morir amb aquest invent els dos pri­mers pre­so­ners polítics de la Revo­lució Fran­cesa: eren ser­vi­dors de Lluís XVI acu­sats de con­tra­re­vo­lu­ci­o­na­ris. La gui­llo­tina pot sem­blar una sal­vat­jada, i ho és, però el seu defen­sor, el metge i dipu­tat per París Joseph Ignace Gui­llo­tin, el va plan­te­jar com a alter­na­tiva pie­tosa als mètodes exis­tents fins lla­vors: mort per des­mem­bra­ment amb cavalls, empa­la­ment, cop de des­tral... De fet, Gui­llo­tin no en va ser l'inven­tor: l'havien fet ser­vir al segle XIV a Escòcia i era usada en altres països. I compte!, el dar­rer cop que es va fer ser­vir a França va ser el 1977. Erdo­gan, que a l'hora de triar mètodes pre­fe­reix la forca, vol fer una bar­ba­ri­tat per motius polítics. Una bar­ba­ri­tat legal als EUA o al Japó per als delinqüents comuns...