“Esquerra ha assumit com a pròpia la lògica convergent”

Maria Corrales: Les discrepàncies eren sobre l'anàlisi del context i sobre el procés. Jo em vaig fer independentista el 2014. Veia que el moviment popular a l'entorn de la independència era una oportunitat per millorar les condicions de vida a Catalunya. Després del 9-N, hi ha un segrest; tot aquest moviment popular es basa en un procés governamental que fa minvar la capacitat transformadora que la gent demanava. La CUP dona suport al govern, jo no ho comparteixo i acabo marxant.

M.C.: La nostra proposta per a Catalunya no podia ser només una suma de totes les apostes sectorials que afecten el territori. Necessitàvem una estratègia global de país, construïda des de totes les regions, espais, vegueries, municipis...

Xavi Matilla: No sé si és adequat entrar en aquestes lògiques terminològiques. La construcció del projecte parteix de la definició de continguts, més enllà d'una terminologia que pugui fer referència a les sigles dels que ara s'hi integren, i parteix també del convenciment de superar una època. Hi ha una demanda generalitzada a tot el territori per superar el model de desenvolupament convergent, la lògica pujolista, la lògica convergent posterior i ara sembla que malauradament també la lògica d'Esquerra, que no ha estat capaç de definir un model alternatiu i que l'ha assumit com a pròpia de manera automàtica. El model hegemònic convergent ha generat una Catalunya desigual, a dues velocitats, que tendeix a desequilibrar-se encara més. És una visió mercantil del territori que el posa al servei d'interessos econòmics mentre el poder polític pren una actitud servil cap a aquell que vol fer negoci. Els beneficis d'aquest model s'han concentrat en poques mans i en territoris concrets.

M.C.: Sobre el PSUC, nosaltres som fills d'una nova època, de noves mobilitzacions i d'un nou context polític. Ens sentim hereus de les millors tradicions que hi ha hagut a Catalunya, del PSUC, la lluita per la democràcia, la lluita obrera, ecologista, el 15-M i els moviments posteriors, però som una nova cosa.

X.M.: Ens sentim hereus de tota una cultura que durant molts anys va tenir la voluntat de defensar el territori, però ara és el moment de fer un pas més enllà, passar de la defensa del territori a guanyar un país, construir el projecte d'un sol poble que no sigui la suma de diversos projectes parcials.

M.C.: Les etiquetes desgraciadament en els últims anys han tancat més el debat que no pas l'han obert. Independentistes i no independentistes, en coses bàsiques, hi estaríem d'acord: que des d'Europa no se'ns pot marcar el sostre de dèficit i que Montoro no ens pot marcar un sostre de dèficit que no tingui a veure amb les necessitats de la Catalunya real. Nosaltres defensem un model plurinacional per a l'Estat. Hi ha diversos processos constituents i de canvi engegats que es retroalimenten; no es neguen entre si. L'única manera d'aconseguir la sobirania és que es retroalimentin.

M.C.: Això ho hem de veure en el moment en què ens trobem en la situació. Quan arribi el moment ja ho decidirem. Nosaltres defensem un procés constituent. Ara obrim un debat ciutadà que d'alguna manera ja és començar a obrir el debat del procés constituent, qüestions que fins ara semblaven tancades al debat, com ara les desigualtats de les terres de l'Ebre i del camp de Tarragona respecte a la resta del territori. Estem començant a obrir el debat del procés constituent, que no és res més que parlar del model de país que volem, on no hi hagi catalans de primera i de segona ni tampoc territoris de primera i de segona.

M.C.: Ens semblaria bé fer-lo.

M.C.: El que importa no és estar segrestat per les dates, sinó que el referèndum es faci, que sigui efectiu i que hi pugui participar una àmplia majoria del país.

X.M.: Més que pressa, hi ha necessitat. El timing té a veure amb la construcció de les garanties. Tenir pressa sense garanties no tindria sentit.

M.C.: Estem intentant que totes aquestes exigències i urgències reals de la ciutadania (l'atur, la desigualtat...) estiguin damunt la taula. Seria positiu que en les properes eleccions, o en tot el que hagi d'arribar d'aquí a les eleccions, hi pugui haver un debat de país que toqui les qüestions que afecten la ciutadania, que fa molt temps que s'estan postergant per un suposat dia D.

X.M.: La lògica del 27-S no va ser només de polarització, sinó de simplificació. Aquesta era la voluntat de les eleccions plebiscitàries. La nostra preocupació és construir un projecte alternatiu i evitar la simplificació política. Intentar aportar discussions de contingut i de model que permetin ampliar el discurs i la complexitat del que estem decidint sense negar altres tipus de discussió, a part del projecte nacional propi, discussions encara captives del model convergent. S'acaben d'aprovar uns pressupostos que reflecteixen una lògica continuista del model de CDC.

M.C.: Debat nacional, sí; però un país és la seva gent i s'ha de parlar de les coses que interessen a la gent.

M.C.: Més enllà del cas concret de l'operació i de la data (ha estat una actuació repetida de l'Estat usar la fiscalia quan més li interessa), és innegable que, en aquest país, CDC, Pujol i el seu model de país en general han fet de la corrupció una manera de governar. No és un cas aïllat, aviat hi haurà el judici de Pretòria, del cas Palau... Ha estat una manera de governar Catalunya que s'ha d'acabar. Nosaltres volem construir una alternativa perquè no torni a passar que les institucions siguin utilitzades com a patrimoni d'uns quants aprofitant-se dels recursos de tots els catalans.