El jutge autoritza el trasllat dels cinc empresonats pel «cas Pretòria» a Brians 2
Muñoz, Dobarco, «Luigi», Alavedra i Prenafeta ingressaran en un mòdul ordinari amb delinqüents comuns
Dues furgonetes de la Guàrdia Civil traslladaran aquest matí els cinc empresonats pel cas Pretòria de Soto del Real a Brians 2, on ahir a la nit ja els havien preparat les cel·les on dormiran. Tot indica que ocuparan cel·les dobles i que les compartiran, com ja feien a Madrid, l'exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, amb l'exdiputat del PSC Lluís García Sáez, àlies Luigi, i l'exconseller Macià Alavedra i l'exsecretari general de Presidència Lluís Prenafeta. L'únic que quedaria despenjat seria l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma, Manuel Dobarco, que amb tota probabilitat continuarà compartint cel·la amb un pres comú. El Departament de Justícia de la Generalitat ha triat un mòdul amb pocs interns per facilitar la integració dels cinc imputats pel cas Pretòria al règim penitenciari de Brians 2. «Els tractarem amb tota la dignitat i normalitat penitenciària», va afirmar ahir un responsable de la secretaria d'Afers Penitenciaris.
Tot i que els trànsits de presos procedents de centres espanyols cap a Catalunya sempre es fan a través de Brians, el centre penitenciari de referència, és poc habitual que interns acusats de delictes econòmics o de corrupció i que, a més, són persones conegudes ingressin en un mòdul especial que hi ha a la presó de Quatre Camins, on també hi ha policies i jutges empresonats. En aquest mòdul, per exemple, hi compleixen condemna l'exjutge Lluís Pasqual Estevill, l'advocat Joan Piqué Vidal, i també tots els empresaris, policies i guàrdies civils en presó preventiva pel cas Riviera i Saratoga i per la suposada trama policial relacionada amb el robatori d'una important quantitat de cocaïna del port de Barcelona. La falta de places hauria impossibilitat que els imputats en el cas Pretòria ingressessin en aquest mòdul, tot i que ahir el Departament de Justícia no va especificar les raons exactes.
El trasllat de Muñoz, Dobarco, Luigi, Alavedra i Prenafeta a Catalunya va ser validat dilluns mateix pel jutge Baltasar Garzón, després que els mateixos afectats ho van sol·licitar a través del director de la presó de Soto del Real. Aquesta petició la van fer després que el mateix Garzón va denegar la petició dels seus advocats per poder sortir en llibertat. Ara, tots cinc estan pendents de la resolució del recurs interposat davant la sala penal de l'Audiencia Nacional, que és qui haurà de confirmar la presó preventiva o bé revocar-la. En el cas de Muñoz i Dobarco, el seu advocat va al·legar que ja no tenia sentit mantenir-los empresonats perquè ja havien dimitit de tots els seus càrrecs públics i, per tant, ja no hi havia risc de destrucció de proves. En el cas d'Alavedra i Prenafeta, el seu advocat, Juan Córdoba, ha al·legat davant la sala penal que els seus clients no van cometre cap delicte i que la seva participació en la trama es va limitar a cobrar comissions legals en operacions urbanístiques. A més, Córdoba també havia al·legat davant Garzón l'avançada edat i el delicat estat de salut tant d'Alavedra com de Prenafeta, però el jutge no ho va considerar prou motiu.
Pla per la transparència
a.sLes mesures del govern en favor de la transparència van prenent forma. El Consell Executiu va concretar ahir una mica més el pla anunciat fa dues setmanes arran dels casos Millet i Pretòria, que inclou actuacions en l'àmbit de l'urbanisme, les finances locals, les subvencions i les fundacions. Algunes de les mesures s'aprovaran, en forma d'esmenes, en la llei d'acompanyament del pressupost per al 2010 i entraran en vigor l'1 de gener. Entre aquestes, n'hi ha perquè els municipis es beneficiïn de les plusvàlues per les requalificacions de terreny –s'ampliaran els deures de cessió per part dels propietaris– i perquè justifiquin els canvis de planejament. A més, es crearà un registre telemàtic públic de convenis urbanístics. El pla també reforça el paper de la Sindicatura de Comptes, que podrà sancionar els ajuntaments que no compleixin l'obligatorietat de presentar-li els comptes anuals, i fins i tot se'ls podrà tallar l'aixeta dels ajuts públics, com ja passa amb el PUOSC. Els municipis de més de 50.000 habitants estaran obligats a presentar auditories dels seus ens públics.