Política

Europa gira l'esquena al clam català pro refugiats

La CE vol deportar més d'un milió d'immigrants sense dret d'asil i mantenir-los tancats durant més temps en centres d'internament perquè no s'escapin

Els governs només han acceptat el 8,5% dels 160.000 demandants d'asil promesos

Mà de ferro. L'ascens de la ultra­dreta euròfoba i les elec­ci­ons holan­de­ses, fran­ce­ses i ale­ma­nyes pre­o­cu­pen molt més Brus­sel·les que no pas el clam català a favor d'aco­llir refu­gi­ats. Fins ara, la Comissió Euro­pea havia fet de poli­cia bo de la crisi migratòria i havia pres­si­o­nat els governs perquè accep­tin els deman­dants d'asil que fugen de Síria abans no morin ofe­gats al Medi­ter­rani. Però ahir, reco­nei­xent el fracàs de la seva estratègia, va pas­sar a fer de poli­cia dolent i va apos­tar per les depor­ta­ci­ons mas­si­ves. Segons els càlculs de Brus­sel·les, més d'un milió de sen­se­pa­pers hau­rien de ser expul­sats.

La mani­fes­tació Volem aco­llir del 18 de febrer a Bar­ce­lona no ha sen­si­bi­lit­zat pas l'euro­co­mis­sari d'Immi­gració; al con­trari. Dimi­tris Avra­mo­pou­los va dema­nar ahir als estats mem­bres que, men­tre no depor­ten els irre­gu­lars, els man­tin­guin tan­cats en cen­tres d'inter­na­ment, en CIE, per evi­tar que s'esca­pin. Brus­sel·les els recorda que la legis­lació euro­pea per­met allar­gar aques­tes deten­ci­ons fins a divuit mesos i cri­tica que a Espa­nya, per exem­ple, se'ls deixi en lli­ber­tat abans, al cap de dos mesos. “No estem par­lant d'obrir camps de con­cen­tració, però als que no tenen dret d'asil, men­tre no els expul­sem, els hem de posar en algun lloc, en con­di­ci­ons molt dig­nes, per evi­tar que s'esca­pin”, es va jus­ti­fi­car Avra­mo­pou­los.

Només un de cada tres immi­grants amb ordre d'expulsió perquè no com­pleix els requi­sits per rebre asil acaba tor­nant al seu país; els altres dos es que­den a Europa, en situ­ació irre­gu­lar. La UE ha rebut, només en els dar­rers dos anys, 2,6 mili­ons de sol·lici­tuds d'asil, però només n'ha accep­tat un 57%, és a dir, que més d'un milió de deman­dants hau­rien de ser depor­tats, pel cap baix. I això sense comp­tar els que han entrat irre­gu­lar­ment, cre­uant el Medi­ter­rani fins a les cos­tes gre­gues o ita­li­a­nes, i no han fet la petició for­mal. “Les expul­si­ons for­men part de les polítiques migratòries i no s'apli­quen amb l'efec­ti­vi­tat que cal­dria”, es queixa Avra­mo­pou­los.

Brus­sel·les, que dona lliçons a Donald Trump, reclama acce­le­rar les expul­si­ons i endu­rir la retenció dels irre­gu­lars en cen­tres d'inter­na­ment allar­gant-la fins a un any i mig, “quan sigui neces­sari, per per­me­tre que es com­ple­tin els tràmits de devo­lució” als seus països d'ori­gen sense que s'esca­pin. I això també val per als menors d'edat: pro­hi­bir la detenció de menors, com fan molts estats mem­bres, pot inci­tar nens no acom­pa­nyats a inten­tar cre­uar el Medi­ter­rani. “Les deten­ci­ons poden ser necessàries per pre­pa­rar i per orga­nit­zar amb èxit les ope­ra­ci­ons de retorn”, però “en alguns estats” se'ls deixa en lli­ber­tat, al car­rer, massa aviat, sense que hagi donat temps d'aca­bar la pape­rassa per depor­tar-los, lamenta. Per faci­li­tar aques­tes expul­si­ons mas­si­ves, s'ampliarà el pres­su­post en 200 mili­ons d'euros.

Només Finlàndia i Malta

La Comissió Euro­pea evita, de moment, san­ci­o­nar els estats mem­bres que estan incom­plint la pro­mesa de repar­tir-se almenys 160.000 dels refu­gi­ats que ja són a Grècia i Itàlia. I es limi­tarà a enviar-los una carta per recor­dar-los que al setem­bre, d'aquí a mig any, s'acaba el ter­mini que s'havien fixat. Tot i el rècord del febrer (1.940 reu­bi­ca­ci­ons), la UE només ha accep­tat 13.546 deman­dants d'asil, és a dir, un 8,5%. De fet, només dos països, Malta i Finlàndia, estan a punt de com­plir amb la quota que els toca. Hon­gria, Polònia i Àustria no en volen saber res i es neguen a aju­dar Grècia i Itàlia. I la República Txeca, Bulgària, Croàcia i Eslovàquia estan fent aco­lli­ments, però de manera molt limi­tada. Espa­nya ha aco­llit sols 851 d'aquests refu­gi­ats, menys que països més petits com ara Por­tu­gal i Finlàndia. També hi ha pro­ble­mes a la nova agència euro­pea de guàrdia de fron­te­res i cos­tes: hi falta per­so­nal i equi­pa­ment, que els governs es van com­pro­me­tre a enviar, però no acaba d'arri­bar.

Millor fun­ci­ona el pro­grama d'aco­lli­ment de refu­gi­ats des de països ter­cers com ara Tur­quia, Jordània i el Líban. La Unió Euro­pea ha aco­llit 14.422 deman­dants d'asil, més de la mei­tat dels 22.504 acor­dats. Brus­sel·les aposta pel model de pagar el guàrdia fron­te­rer Erdo­gan per fer la feina bruta de fre­nar l'allau migratòria: si a finals del 2015 cada dia arri­ba­ven a les illes gre­gues més de 10.000 immi­grants, ara només són 43.

Geert Wil­ders, Marine Le Pen i Frauke Petry han impo­sat la seva agenda a Brus­sel·les, on la mani­fes­tació de Casa nos­tra, casa vos­tra va pas­sar des­a­per­ce­buda, fins al punt que el por­ta­veu comu­ni­tari ni tan sols n'estava al cas. I la UE s'assem­bla cada vegada més a la que vol­drien l'hon­garès Vik­tor Orbán i el mateix Trump. Dijous que ve, els líders dels 28 estats mem­bres es reu­ni­ran a Brus­sel·les, abans de la cimera Quo vadis, Europa?, el 25 de març a la capi­tal ita­li­ana, pel 60è ani­ver­sari del Trac­tat de Roma.

LES XIFRES

36
per cent
dels immigrants amb ordre d'expulsió aconsegueix deportar la UE. La resta s'hi queden, en situació irregular.
18
mesos
permet la legislació europea allargar la detenció d'immigrants en situació irregular en centres d'internament.

150 quilòmetres de tanca

La segona tanca que Hongria construirà a la frontera amb Sèrbia per aturar els refugiats serà de 150 quilòmetres de llarg i s'espera que estigui acabada l'1 de maig, segons va anunciar ahir el ministre de governació hongarès, János Lázár. L'inici de la construcció d'aquesta tanca va ser anunciada fa pocs dies pel govern del primer ministre conservador, Viktor Orbán, i el cost arribarà als 123 milions d'euros. Hongria va aixecar el setembre del 2015 una tanca a la seva frontera meridional amb Sèrbia i Croàcia, quan milers de refugiats entraven al país rumb cap als països més rics de la Unió Europea, com Alemanya i Suècia. Aquesta segona tanca, planificada en principi només amb la frontera sèrbia, estarà equipada amb càmeres de vigilància i termogràfiques, i disposa cada 15 centímetres d'uns sensors tàctils que activen una alarma. El cost d'aquesta segona tanca inclou l'ampliació dels centres d'internament on el govern hongarès planeja tancar els que entrin al país i durant el temps que s'allargui la tramitació de les seves sol·licituds d'asil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia