Indigestió borbònica

El dijous que ve l'associació de Comerç Figueres celebrarà un sopar amb motiu del seu aniversari. A la nostra ciutat, el comerç ha esdevingut un motor econòmic i un sector generador d'ocupació important, amb el valor afegit de ser majoritàriament dones qui ocupen aquestes places. Tots som conscients, doncs, de l'importància i respecte que aquest sector ens mereix. El sorprenent d'aquesta celebració rau en la invitació que han fet als prínceps espanyols perquè presideixin aquest sopar.

Som a les portes del 2010 i sembla que la innovació constant del món de la moda va a una velocitat que no traspua a l'hora d'organitzar celebracions més semblants a èpoques passades. Resulta paradoxal que encara a dia d'avui s'hagi de recordar que la monarquia espanyola representa l'herència del franquisme i, per tant, una institució antidemocràtica.

Els efectes de la crisi en el comerç es tradueixen amb botigues de tradició familiar tancades i substituïdes per noves franquícies que poden fer front als costos del local i d'una plantilla de treballadores que cada dia ha de ser més àmplia a causa de les exigències horàries del sector. Mentre el nostre comerç va perdent la personalitat que la feien preferencial per moltes persones, anem convidant aquests individus que representen l'esperit i blindatge de la Constitució espanyola. La mateixa que no accepta un estatut fi com un paper de fumar. Si Figueres tingués un transport públic digne que la connectés amb freqüència amb les ciutats de proximitat, segurament el comerç gaudiria d'una millor salut. Però amb l'espoli fiscal de què som objecte, cap institució és prou valenta a l'hora de destinar partides per instaurar aquest servei. Aquesta és la realitat amb què els comerciants han d'enfrontar-se cada dia quan aixequen la persiana. Compartir menjador amb borbons que gaudeixen d'uns privilegis més propers a l'època feudal que al present, ens agradi o no, no farà millorar les vendes.