Política

Obama i Merkel, líders d’un món millor

La cancellera rep entre multituds l’expresident nord-americà hores abans de la trobada amb Trump

Barack Obama i Angela Merkel, de nou ple­gats davant la Porta de Bran­den­burg, entre som­riu­res de com­pli­ci­tat i la bar­reja de sen­zi­llesa i poder que a tots dos els agrada repre­sen­tar. Un expre­si­dent sotmès a pre­gun­tes crítiques, com ara com es com­pa­gina un Nobel de la Pau amb la mort de civils per drons del seu exèrcit. I una can­ce­llera a qui es qüesti­ona com es pot repa­triar a l’Afga­nis­tan refu­gi­ats que pot­ser tenen la vida amenaçada al país d’ori­gen.

El congrés de l’Església Evangèlica ale­ma­nya va triar bé els seus dos con­vi­dats “estel·lars”, per a l’arren­cada dels cinc dies de jor­na­des de tro­ba­des, a tot nivell, en com­me­mo­ració dels 500 anys de la reforma lute­rana. També va triar un for­mat de tertúlia sense dis­cur­sos, en què els mode­ra­dors o els estu­di­ants pre­sents van col·locar els dos líders davant pre­gun­tes ètiques que pre­o­cu­pen la comu­ni­tat reli­gi­osa, molt activa en l’aco­llida de refu­gi­ats. “No podem aco­llir tot­hom que busca pro­tecció al nos­tre país. Siguin pro­ce­dents de Síria, cap a Ale­ma­nya, o de Mèxic, cap als Estats Units. Els interes­sos dels nos­tres ciu­ta­dans també s’han de defen­sar. Hi tenen dret”, va dir Obama, men­tre Merkel insis­tia en la seva con­signa ofi­cial: “Fem tot el pos­si­ble per aco­llir tots els que neces­si­ten pro­tecció i tenen dret a rebre-la.”

Un món millor, dins del que és pos­si­ble, era el mis­satge de tots dos. Obama va reconèixer que la seva reforma sanitària –“el gran orgull de la meva pre­sidència”– està en perill, sense esmen­tar el nom de qui l’amenaça, Donald Trump. No calia tam­poc que ho fes, perquè tota l’esce­no­gra­fia estava con­ce­buda com una mena de “tro­bada anti-Trump”.

De la tro­bada “entre amics” –i, per tant, oberta a la crítica– de l’Església Evangèlica, Merkel va volar direc­ta­ment a Brus­sel·les, on l’espe­ra­ven ali­ats menys desit­jats, com ara Trump, amb qui després anirà al G-7 i a qui al juliol farà d’amfi­tri­ona en la cimera del G-20 d’Ham­burg.

Poder i crítica

Les expli­ca­ci­ons d’Obama i Merkel sobre les limi­ta­ci­ons del poder, en una soci­e­tat democràtica, no tenien to d’excusa de mal com­pli­dor, sinó que fins i tot ser­vien per des­ta­car el seu tarannà, com a repre­sen­tants dels ide­als de soci­e­tats ober­tes, on no hi ha poders abso­luts. Un for­mat impen­sa­ble, amb un Trump o un Erdo­gan, pel que fa a Tur­quia. No només perquè aquests sí que són pre­si­dents en exer­cici, i no jubi­lats com ara Obama, sinó perquè el que els carac­te­ritza és l’ambició d’aca­pa­rar poder i rebut­jar la crítica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia