Política

L’IMPERI DEL SOL PONENT

L’autonomia que ens cal (Portugal) i una pica a Flandes

Els Països Baixos i Portugal, a mitjan del segle XVII, són les primeres emancipacions de la corona hispànica

En el refranyer espanyol, la dita “posar una pica a Flandes” fa referència a aconseguir un objectiu després de destinar-hi un gran esforç material, circumstància que es correspon a la sagnia humana i econòmica que va costar mantenir el poder a l’àrea dels Països Baixos. La pica inaugural la hi va posar l’emperador Carles V en el primer terç del segle XVI, però l’alegria a casa dels Àustria, si és que va reportar mai un balanç positiu, va durar ben poc, perquè el 1568 les anomenades Disset Províncies van revoltar-se contra les atrocitats dels governadors de la zona, entre els quals va destacar per la seva crueltat el duc d’Alba, en una contesa que es coneix com la guerra de Flandes o dels Vuitanta Anys i que acabaria el 1648 amb el reconeixement de la independència de les Províncies Unides. Aquesta guerra és, a més, una de les més oneroses de la història militar mundial perquè va inaugurar la llarga història de bancarrotes que dessagnarien l’imperi espanyol com a conseqüència d’una barreja de despesa bèl·lica ingent i d’una mala gestió endèmica que heretaria l’Estat espanyol modern.

A més, va coincidir en la seva part final amb l’aixecament simultani, tot i que sense connexió, de Catalunya i Portugal. Aquest últim regne des de 1580 formava part de la corona hispànica, arran d’una accidental extinció dinàstica i la reclamació de drets manu militari per part de Felip II. La noblesa portuguesa va acabar promovent una alternativa dinàstica per mitjà de la casa de Bragança, una disputa que va reeixir l’1 de desembre de 1640 (data de la festa nacional portuguesa encara avui), aprofitant que les tropes castellanes estaven entretingudes amb el conflicte de Catalunya, que havia proclamat la república per mitjà del president de la Diputació, Pau Claris. La insurrecció lusitana també va ser vista amb bons ulls per la resta de potències europees del moment, com França o Anglaterra, interessades a desinflar l’imperi hispànic. D’aquella coincidència històrica amb sort divergent per a portuguesos i catalans, segles a venir en sorgiria la famosa dita que encara avui es manté vigent: “L’autonomia que ens cal és la de Portugal.” Amb la pèrdua de Portugal, que no es va acabar de concretar (després d’alguns intents de Felip IV de reconquerir el regne veí) fins al 1668 amb la signatura del Tractat de Lisboa, l’imperi espanyol se’n va ressentir pel que fa a l’abast territorial.

Les secessions dels Països Baixos i Portugal es podrien considerar protoindependències, perquè no van ser respecte d’Espanya sinó separacions de la corona hispànica per generar o restaurar comunitats polítiques independents. Tot i això, aquests dos episodis van evidenciar les contradiccions, la falta de cohesió interna i les dificultats tant militars com econòmiques per mantenir les possessions, marcant el llarg i penós declivi d’un imperi amb mà de ferro i peus de fang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ESTAT FRANCÈS

Qui com a primer ministre a França?

París
Josep Campmajó i Caparrós
ACTIVISTA A L’EXILI A CAUSA DEL CAS TSUNAMI

“El nostre ha estat un exili que als partits no els ha agradat”

GIRONA
Jordi Gassió
Alcalde de Puigcerdà (Junts)

“Res pot emmascarar el pacte de govern amb Futur”

Puigcerdà
ESTATS UNITS

Biden reitera el compromís de l’OTAN amb Ucraïna, en el 75è aniversari de l’organització

BARCELONA
guerra a gaza

Almenys 29 morts en un atac israelià contra una escola a Khan Yunis

barcelona
ESTATS UNITS

L'OTAN promet a la indústria militar més contractes a llarg termini

barcelona
política

Moya declara que no va autoritzar el cartell contra els Maragall

barcelona
estats units

El consell editorial del NYT demana als demòcrates que abandonin Biden

barcelona
guerra a gaza

Israel negocia construir a la frontera amb Gaza una barrera subterrània

barcelona