L’espera més difícil

Assistents socials, psicòlegs, metges forenses, agents de la policia científica dels Mossos d’Esquadra, voluntaris de Creu Roja... Barcelona ha habilitat diferents espais per donar aixopluc emocional i atenció logística als familiars dels ferits i les víctimes mortals de l’atemptat terrorista de la Rambla. Tot i que hi havia un dispositiu a l’aeroport del Prat per oferir informació i ajuda als familiars que arribaven en avió i que l’Ajuntament de Barcelona va mantenir operatiu durant tota la nit el centre d’atenció habilitat al carrer Llacuna, el punt d’acollida i atenció especialment dur de gestionar va ser el de la Ciutat de la Justícia. HI van arribar fins a 11 famílies per intentar identificar els seus morts. La premsa els esperava, però ells no van parlar. No poden. La seva és una espera esfereïdora perquè, tot i que els forenses –un total de 24 que van treballar tota la nit, segons va explicar el conseller de Justícia, Carles Mundó– ja tenien a primera hora els resultats de les autòpsies, l’Institut Mèdic Forense no demanarà al jutge que autoritzi l’entrega dels cadàvers fins que no culmini la identificació.

La primera família d’arribar ho va fer la mateixa nit de l’atemptat. La resta es van presentar ahir al matí. El procediment, que continua obert, és idèntic per a totes. S’ha condicionat tota una planta de l’edifici dels jutjats –la tercera– on un equip multidisciplinari rep als familiars. No és fàcil equilibrar el respecte i el suport emocional amb l’exigència de la imprescindible identificació, tal com va reconèixer el mateix Mundó. “La situació emocional de les famílies, que es troben en estat de xoc, s’ha de fer compatible amb el rigor científic de la identificació”, va subratllar el conseller.

Després de rebre la primera atenció, els metges forenses prenen unes mostres de saliva dels familiars –també poden aportar el perfil dental o les empremtes dactilars, elements vàlids també per a la identificació–, que és especialment eficient per a la comparació de l’ADN. Les mostres s’han enviat ja a l’Institut de Toxicologia de Barcelona, que és el que ha de fer l’estudi comparatiu de l’ADN. Justícia va evitar facilitar la nacionalitat de les víctimes fins a tenir la confirmació legal. Al vespre, però, el conseller d’Interior va dir que hi havia 7 morts ja identificats.

El suport a les famílies no s’ha limitat als casos de drama extrem. El centre d’urgències i emergències Socials de Barcelona del carrer Llacuna continua encara obert –ho estarà tot el cap de setmana– per oferir suport i assessorament a qui ho necessiti. Fins ahir havia atès 131 persones, les primeres a la mateixa Rambla després de l’atemptat i més tard a l’hotel Palace de la Gran Via. Ahir, tothom era derivat ja al centre de Llacuna, on s’oferia informació i fins i tot es facilitava el trasllat dels familiars als hospitals. En alguns casos fins i tot s’ajudava a buscar on havien ingressat els familiars ferits. Del conjunt d’atesos, 17 persones van passar la nit al centre de Llacuna. Ahir a la tarda, encara quedava allà una mare de nacionalitat francesa amb dos fills que tenia el marit i el pare ferits i ingressats en dos centres sanitaris diferents. I dues dones procedents de l’Uruguai que, sense estar ferides i sense tenir cap familiar mort o ferit, s’havien vist sobrepassades per les circumstàncies. Els serveis socials de l’Ajuntament no descarten que es puguin produir col·lapses en el servei d’atenció en les pròximes hores si l’estada dels ferits als hospitals es perllonga. Però asseguren que estan preparats per afrontar-ho. També Creu Roja sap que encara té feina per a dies a l’aeroport del Prat. “Ara treballem l’atenció emocional, però també ens coordinem per preparar el retorn dels ferits i la repatriació dels cadàvers”, destacava el coordinador de l’entitat, Enric Morist, que comparava la situació amb l’accident de Germanwings o el de l’autocar de Freginals.

Tots els dispositius activats per ajudar els familiars han tingut el suport d’entitats socials i també de taxistes. I, tenint en compte que la majoria dels ferits i els morts són turistes, en tots els punts d’atenció i també als mateixos hospitals molta gent ha ofert serveis de traducció.