setge a l'1-O
“Per cada web que tanquin en sortiran 30 de nous”
Una desena de joves investigats per haver clonat el web del referèndum es neguen a declarar davant la Policía Nacional
Alguns busquen com informar per WhatsApp d’on toca anar a votar per l’1-O
La Policía Nacional va citar a declarar ahir una desena de persones per haver fet rèpliques del web oficial del referèndum, censurat per la justícia espanyola. Tots ells es van negar a declarar i se’ls investiga per un presumpte delicte de desobediència, però els seus advocats consideren molt improbable que la causa prosperi.
Les citacions parteixen del jutjat d’instrucció número 4 de Paterna, al País Valencià, on van començar les primeres investigacions per la clonació del web. La majoria de les compareixences van tenir lloc a Barcelona –“set o vuit”, segons fonts policials–, però també n’hi va haver a Girona i Tarragona. Per avui se n’esperen més.
Un dels primers a complir el tràmit, a la comissaria de la Verneda, va ser Lluís Montabes, estudiant d’enginyeria informàtica de 19 anys i creador del web Marianorajoy.cat. “Va començar com una broma entre els companys. Vaig veure que estava lliure el domini, el vaig comprar per sis euros i vaig fer el web mirall del referèndum”, recordava ahir als mitjans. Una idea brillant que, un cop es va fer viral, va captar 4.000 visites noves per minut i 12.000 connectats. “El meu advocat i jo dubtem que això acabi en res, perquè com a particulars no ens poden acusar de desobediència, que és només aplicable per a càrrecs públics”, explicava ahir.
L’informàtic Oriol Ferràndez, responsable de Votemperserlliures.com va expressar un missatge clar després de negar-se a declarar: “No hem de tenir por. Per cada web que tanquin en sortiran 30 de nous. Tirarem endavant i anirem a votar.” El seu convenciment és tan clar que, a banda de no descartar continuar fent rèpliques del web, també estudia la possibilitat de crear un bot –una mena de programa robot connectat a internet per fer funcions senzilles i repetitives– que, amb accés a WhatsApp o Telegram, sigui capaç d’informar la població de quin és el seu col·legi electoral per al referèndum. “A veure si l’Estat també fa el valent tallant WhatsApp”, deia a la porta de la comissaria.
Un clic d’un indecís
També va comparèixer, però es va negar a declarar, Elliot Morales, un jove de 25 anys de Calaf que ni tan sols es considera independentista. “De fet, jo estic entre els indecisos; tinc clar que hem de poder votar, però encara no sé cap a on decantar el meu vot”, comentava ahir. Morales tampoc no va fer cap web mirall del referèndum, sinó que va replicar el codi de la plana mirall a GitHub, una plataforma per compartir aquesta informació. “És surrealista. Únicament vaig fer un clic, una cosa que hauria pogut fer tothom”, explicava ahir amb serenor.
A banda, dos joves de les comarques gironines, un d’Anglès i un altre de Calonge, van comparèixer a la comissaria de la Policía Nacional del barri de Pedret a Girona pel mateix motiu. La citació feia referència a delictes de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics, però finalment continuen en condició d’investigats únicament per desobediència. Davant de la comissaria, un centenar de persones, entre les quals l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; diversos regidors, i el diputat al Congrés per Girona Joan Olòriz es van concentrar per donar suport als dos joves.
Els seus advocats van assegurar que veuen complicat que acabin sent acusats de desobediència, perquè cap dels dos joves no havia rebut una ordre directa, de manera que no hi havia res a desobeir. A banda, sostenen que duplicar el web del referèndum no pot ser considerat delicte, ja que fer propaganda d’aquest tipus de convocatòria va deixar de ser delicte el 2005.
LA FRASE
LA XIFRA
Un despropòsit sense base legal ni delictiva
Un veí de Tarragona i un altre de Reus van declarar ahir a la comissaria de la Policía Nacional de Tarragona, també investigats per un delicte de desobediència per haver clonat el web del referèndum. Segons l’advocat dels dos investigats, Carles Perdiguero, tots dos havien estat citats sense haver estat informats abans d’en qualitat de què ho eren, i no va ser fins al moment de declarar que se’ls va comunicar que ho feien com a investigats. “Tampoc hem tingut accés a la documentació de l’expedient i desconeixem de què se’ls acusa exactament, cosa que ens crea indefensió”, va subratllar Perdiguero, que va detallar que les citacions s’han fet emparant-se en l’ordre general de la fiscalia de persecució dels actes relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre. “En unes circumstàncies normals seria impensable que un cas així arribés als jutjats. No hi ha cap base legal ni delictiva, és un despropòsit”, va denunciar l’advocat.
Les declaracions, que van coincidir a la mateixa plaça amb les declaracions de dos alcaldes a l’Audiència de Tarragona per la seva col·laboració en el 1-O, es van fer enmig d’un gran desplegament policial de la Policía Nacional, amb més d’una desena de furgonetes envoltant les dependències i la prohibició del pas de vehicles i persones per tot l’entorn.
Les citacions dels joves convocats a Barcelona tampoc eren un prodigi de transparència: es convocava cadascun d’ells “al objeto de ser oído”, sense precisar si era en qualitat de testimoni o d’investigat.