“Gràcies, gràcies, gràcies”, carta als ciutadans de Catalunya de Josep Mª Jové i Lluís Salvadó

Text ínte­gre del secre­tari gene­ral d’Eco­no­mia de la Gene­ra­li­tat, Josep Maria Jové, i el secre­tari gene­ral d’Hisenda, Lluís Sal­vadó, després de ser detin­guts durant 48 hores i alli­be­rats fa just una set­mana:

Gràcies, gràcies, gràcies.

Tenim un país collo­nut, un país que s’ho mereix tot. Mai ens hem sen­tit sols. Men­tre érem en mans de la Guàrdia Civil, pas­sant de calabós en calabós, sentíem el vos­tre escalf i el vos­tre acom­pa­nya­ment. El repic de les cas­so­les ens acom­pa­nyava en unes cir­cumstàncies per­so­nals que no eren fàcils. Ha pas­sat tot just una set­mana, 14 per­so­nes vam ser pri­va­des de lli­ber­tat. Alguns som alts càrrecs del Govern de Cata­lu­nya; la majo­ria, tre­ba­lla­dors i ciu­ta­dans. Van entrar a les nos­tres cases par­ti­cu­lars, ens les van reme­nar de dalt a baix sense el dret a ser assis­tits per un advo­cat en alguns casos, hem hagut de pas­sar dies i nits en peti­tes cel·les com a delinqüents i com­parèixer a decla­rar davant d’un jutge emma­ni­llats. I, tot, en nom de la Cons­ti­tució.

No ha estat fàcil. Però ens sen­tim forts i recon­for­tats per tanta bona gent, per tanta dig­ni­tat. Mai no obli­da­rem, tam­poc, el sofri­ment que han fet pas­sar als nos­tres fami­li­ars i amics. No ho diem pas amb espe­rit reven­gista. Ara bé, sí que ens ser­veix per saber quin és el tipus de país que no volem per a nosal­tres ni per als nos­tres fills i filles. Els nos­tres ide­als no han fet més que reforçar-se, i la nos­tra il·lusió per cons­truir una república de ciu­ta­dans lliu­res on mai ningú sigui empre­so­nat per les seves idees i con­vic­ci­ons és avui més ferma que mai.

No ens can­sa­rem de dir-ho: sou collo­nuts! I el cor ens batega d’emoció i reco­nei­xe­ment quan ho diem. Esteu ofe­rint una lliçó de civisme al món i una lliçó de dig­ni­tat a un Govern espa­nyol que no ha dub­tat a tre­pit­jar-nos i a actuar con­tra tots i cadas­cun de nosal­tres, de vosal­tres. I cre­ieu-nos quan, en pau d’espe­rit, us diem que no escri­vim aques­tes rat­lles per quei­xar-nos, en abso­lut. Ho fem, sobre­tot i per damunt de tot, per agrair-vos amb un som­riure immens d’ore­lla a ore­lla les infi­ni­tes mos­tres de suport que hem rebut, ja sigui mit­jançant les xar­xes soci­als, a peu de car­rers i pla­ces ‘els car­rer seran sem­pre nos­tres!’, o a través dels nos­tres fami­li­ars que vivien emo­ci­o­nats la reacció corat­josa i cívica de tants milers i milers de ciu­ta­dans.

Al govern espa­nyol, i als par­tits que estan donant suport a aquesta ofen­siva per terra, mar i aire con­tra Cata­lu­nya, els pre­gun­tem com volen que sen­tim nos­tre un Estat que no ha dub­tat a sal­tar-se les seves pròpies lleis, a liqui­dar la sepa­ració de poders, a amenaçar direc­ta­ment dese­nes de milers de ciu­ta­dans, a coar­tar les lli­ber­tats, a inti­mi­dar la gent i a infon­dre por.

Voldríem recor­dar, alhora, que la ins­trucció judi­cial que ens ha dut a ser detin­guts prové d’una que­re­lla d’un par­tit d’extrema dreta, accep­tada a tràmit con­tra qual­se­vol lògica jurídica, en la qual es denun­ci­ava una supo­sada gestió il·legal de dades fis­cals. Avui, cap dels detin­guts estem impu­tats per aquest motiu. S’ha uti­lit­zat aquesta coar­tada per fer-ne una causa gene­ral con­tra l’anhel d’aquest país de deci­dir democràtica­ment i lliu­re­ment el seu futur.

Des de les cel·les i durant els tras­llats us hem sen­tit sem­pre molt prop. Els vos­tres cants, el repi­car de les cas­so­les, els clàxons... ens han fet molt forts. Hem vist, tots ple­gats, que la mobi­lit­zació pacífica, les flors, els cants de tot un país cons­ci­ent és inven­ci­ble. Ens hem demos­trat els uns als altres que ens tenim, i que som molts els que ens rebel·lem con­tra la injustícia, els que com­par­tim els valors de la democràcia, de la dig­ni­tat i de la fra­ter­ni­tat. Estem segurs que, alguns, avui estem lliu­res i som aquí perquè vosal­tres hi vau ser allí, vau ser a fora, als car­rers. Passi el que passi els pro­pers dies, sapi­gueu que gua­nya­rem.

No us enra­bieu, no us dei­xeu pro­vo­car, ens volen enfa­dats i vio­lents. Man­tin­guem-nos ferms i com­pro­me­sos amb la lli­ber­tat i amb els drets de tota la ciu­ta­da­nia. De fet, encara no ens n’ado­nem, però ja estem gua­nyant. Aquests dies hem començat la nos­tra eman­ci­pació i el camí cap a una soci­e­tat repu­bli­cana i democràtica, més forta, més pre­pa­rada, que ens neces­sita a tots i cadas­cun de nosal­tres. Gua­nya­rem. Perquè estem sem­brant la lla­vor d’un Nou País i gua­nyant-nos el dret a deci­dir i el nos­tre reco­nei­xe­ment com a Poble. I gua­nya­rem perquè tot el que fem no ho fem con­tra ningú sinó que ho fem per dig­ni­tat, per justícia i per set de lli­ber­tat. Una abraçada a tots, sou la millor gent que hi pot haver!

Josep Maria Jové i Lluís Sal­vadó