Llistes

Les eleccions del 21-D marcaran un abans i un després a la política catalana. Veurem noves cares, nous gestos, noves voluntats i probablement nous objectius sense que signifiqui l’abandonament de l’unionisme i el sobiranisme. Després del 21-D les posicions polítiques entre unionistes i els independentistes seguiran enfrontades. Enquistades i encara més radicals que en aquesta legislatura catalana dissolta per l’article 155 de la Constitució Espanyola. El tarannà dels polítics serà diferent. Tant d’una banda com de l’altra estan “escaldats”. Queden massa preguntes a l’aire del procés sobiranista. Què va passar després de la declaració d’independència? El PDeCAT i ERC estan barallats? Per què no va convocar Puigdemont les eleccions? Massa qüestions. Danys directes com l’empresonament d’uns consellers i els altres a Bèlgica. Danys que quedaran per molts anys a les institucions, sancions i embargaments i judicis pendents que es poden allargar temps i temps. Tot plegat un dany terrible per a tots aquells que es dediquen de manera professional a fomentar l’unionisme i el sobiranisme. Pocs són els que poden tenir motius suficients d’alegria per asseure’s la pròxima legislatura en un escó i per seguir exercint una tasca social que sovint i de manera equivocada ha esdevingut un ofici per a moltes persones.

Malgrat tot, des d’avui i fins divendres la tasca és frenètica a la majoria de formacions polítiques. L’elaboració de llistes. Un dels pitjors moments polítics per als que han de designar qui va i qui no va a una llista electoral. Sovint hi ha grans disgustos per als qui són descartats. Hom pot pensar què donen? Per què hi ha tantes ganes d’anar a una llista electoral? Quan l’experiència mostra que darrerament suposa forts maldecaps i problemes irreparables amb poques satisfaccions...