Irresponsabilitats

L'espec­ta­cle polític a l'entorn del magat­zem tem­po­ral cen­tra­lit­zat de resi­dus nucle­ars fa fere­dat. Després que les grans admi­nis­tra­ci­ons i, per tant, els grans par­tits, hagues­sin deci­dit dei­xar la pilota a les mans dels més febles, que són els ajun­ta­ments, alcal­des i regi­dors fan els deu­res, supor­ten el tem­po­ral i després resulta que els par­tits, que no havien fet els deu­res, per comp­tes de mal­dar per apa­gar el foc, es dedi­quen a llançar-hi més lle­nya. Quanta hipo­cre­sia!

Tant des de l'òptica pro­nu­clear com des de l'anti­nu­clear és evi­dent que el magat­zem en qüestió és neces­sari. Si no s'havia fet abans és perquè tenim una classe política poruga en aquest tema. No es tracta ara de pren­dre una opció en el debat de fons de l'ener­gia nuclear. Les cen­trals hi són perquè es van pla­ni­fi­car durant el fran­quisme. Inde­pen­dent­ment del que es deci­deixi en relació amb el seu futur, els resi­dus han de ser trac­tats i l'opció de l'MTC sem­bla ara com ara la més ade­quada. Altra cosa és el debat ter­ri­to­rial: la rea­li­tat és que la paraula nuclear està estig­ma­tit­zada i negar que des del punt de vista d'imatge i d'opci­ons de futur, el tenir al terme una ins­tal·lació d'aques­tes carac­terísti­ques, marca. La prova és el mateix Ascó, on la presència de la cen­tral es dóna com a causa prin­ci­pal de la nul·la inversió que hi ha hagut al poble, al marge de la mateixa cen­tral. L'opció de l'Ajun­ta­ment par­teix de la con­si­de­ració que el poble ha de garan­tir el seu futur, avui basat en una indústria que té temps limi­tat i sense que ningú li hagi ofert alter­na­ti­ves. En el cas d'Ascó, la decisió muni­ci­pal arriba en el con­text d'un ter­ri­tori que se sent al marge de mol­tes coses, d'unes comar­ques que només són tin­gu­des en compte quan cal que donin, però que no comp­ten a l'hora de rebre. Són el sud del sud.

I en aquest con­text, la classe política d'aquest país fa la sen­sació que es pensa que la gent és xim­ple. Al Congrés dels Dipu­tats, tots van votar a favor de l'encàrrec del magat­zem. Però, és clar, estem en període pre­e­lec­to­ral i cap estratègia de màrque­ting polític pot supor­tar mani­fes­ta­ci­ons en con­tra davant la seu del propi par­tit dels qui legítima­ment cre­uen que anar en con­tra del magat­zem és afa­vo­rir el ter­ri­tori que defen­sen. A Cata­lu­nya, els par­tits recor­den el que va pas­sar a l'Ebre quan es va plan­te­jar el pla hidrològic. CiU hi va per­dre bous i esque­lles, i no volen ni pen­sar en el risc que pot supo­sar que es repe­teixi la història. El PSC, amb el seu pre­si­dent impul­sor del pro­jecte de magat­zem quan era minis­tre, no vol ni pen­sar que Ascó posi en risc el final de la legis­la­tura. ERC fa el mateix que CiU, però al revés, és a dir, recor­den com els va anar de bé la guerra de l'aigua a les Ter­res de l'Ebre. I Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya, clara­ment anti­nu­clear, diu que sí, que cal el magat­zem, però que no aquí. I es fan molt visi­bles a tot arreu on es pro­testa con­tra Ascó, pot­ser per allò que men­tre es parli d'Ascó no es parla d'Horta de Sant Joan. Només el PPC s'ha mani­fes­tat ober­ta­ment favo­ra­ble a les pre­ten­si­ons muni­ci­pals d'Ascó, després de l'espec­ta­cle de con­tra­dic­ci­ons donat pel par­tit a Cas­te­lla… Els par­tits trac­ten en ter­mes de tàctica política pre­e­lec­to­ral un tema tan impor­tant com aquest. I d'això se'n diu irres­pon­sa­bi­li­tat. S'hi pot estar d'acord o no, però per ara l'únic que ha par­lat clar ha estat l'Ajun­ta­ment d'Ascó. I això, en els temps que cor­ren, té molt de mèrit.