“La variant és una necessitat de primer ordre”

Correcta. Al principi, vam tenir plens tensos, però això ha anat canviant. Som un equip molt obert i no tenen cap problema per obtenir informació.

Crec que dos mandats és un bon temps. El primer per proposar i planificar i el segon per executar. I amb aquesta idea ha treballat el nostre grup. Crec que l’equip s’ha de renovar i que em toca deixar pas.

En això, encara hi estem treballant.

Tenim moltes idees al cap i moltes propostes, perquè el municipi sempre es pot millorar. Però hi ha una obra molt important en un lloc que ha crescut d’una manera exponencial: el carrer Murrià. Al Pla Únic d’Obres i Serveis (Puosc) del 2012 vam posar l’obra de reforma d’aquest carrer. En vam posar quatre, però aquesta va quedar despenjada perquè vam quedar sense Puosc. Es tractava de soterrar línies, canviar el clavegueram per redimensionar la xarxa, arreglar voreres... El carrer necessita aquesta intervenció. Ja hauríem fet l’obra, perquè tenim un Ajuntament molt sanejat, però pensem que ha d’entrar en el Puosc perquè els veïns no haurien de pagar el 90% d’aquesta obra pública. Esperem i desitgem que en un dos anys puguem disposar de nou d’una línia de Puosc i poder fer-la. Pot costar uns 300.000 euros.

Malauradament, no depèn de nosaltres, però està al capdamunt de les nostres necessitats.

És una necessitat de primer ordre. Per aquesta carretera passen més de 13.000 vehicles al dia, de què més d’un 11% són pesats. Estem parlant de 1.500 camions al dia, de què la majoria són de transport d’animals vius que van a l’escorxador d’Olot. Aquesta variant es necessita per tot el trànsit que ens ha sobrevingut per l’obertura del túnel de Bracons.

Sí, es va estudiar. Una empresa externa contractada per la Generalitat va proposar fer una rotonda a cada entrada del municipi. Vam preguntar-ho als veïns i vam rebre 600 objeccions. Hi havia gent no estava d’acord amb les rotondes perquè pensava que si es feien per posar un petit pedaç no es faria mai més la variant. A més, al voltant de la rotonda hi ha habitatges. Vam respectar l’opinió del veïnat i ho vam descartar, perquè tampoc resolia del tot el problema. Anem per fer la variant, que fa quinze anys que reclamem.

No. Seguim amb el mateix calendari. Tenim prevista una reunió aviat els tres ajuntaments [les Preses, la Vall d’en Bas i Olot] per continuar insistint-hi i els tècnics continuen amb la mateixa previsió de dates.

Encara no, però suposo que en aquesta reunió ens ho podran concretar.

La idea fonamental és treballar plegats perquè, territorialment, les Preses també és a la vall. Per nombre d’establiments, la Vall d’en Bas en té molt més. Sols no tindríem potencial, però unificant-ho sí que en tenim. Què suposa el segell? Doncs estar en una plataforma nacional i internacional. La conselleria de Turisme va a fires a tot el món i nosaltres, gràcies al segell, hi som presents. I, per ara, som l’únic segell de muntanya de Girona. N’hi ha que ho treballen, però per ara som els únics, i cal aprofitar-ho.

A vegades, trobo a faltar una mica d’intercomunicació de dalt cap a baix entre les administracions. El missatge de baix a dalt flueix, però a l’inrevés, a vegades, costa una mica.

Encara no està totalment definit. Hi hem insistit molt des del municipi de les Preses. Tots tenim ganes de posar-hi ordre, però és veritat que el seu recorregut ha quedat una mica frenat. La voluntat, però, de treballar-lo i polir-lo és ben clara.

Diria que tenim un polígon important i modèlic, amb empreses de primer ordre. Des del 2011, vam voler que fos un polígon accessible, de mobilitat segura, ben comunicat pel que fa a les telecomunicacions i que s’hi sentissin a gust les empreses, i ho hem aconseguit. Pel que fa al grau d’ocupació, hi ha diversos propietaris que tenen disponibles els seus terrenys. Per tant, capacitat per créixer n’hi ha i, a més, hi ha demanda. No hi ha mes que no hi hagi alguna empresa que s’hi mostri interessada. Per tant, podria ser molt bé que en poc temps tinguéssim tot el polígon ocupat.