“Hem superat un problema molt greu d’aigua”

És impossible. I més després de tres anys centrat, al cent per cent, a poder-los garantir aigua potable. Tots els esforços s’han centrat a mantenir els serveis bàsics i invertir en la xarxa d’aigua per poder garantir el proveïment.

Era horrible. Amb la contaminació del pou de Vilafreser per mercuri, ens vam trobar que no podíem abastir els veïns. La contaminació per mercuri no és com la dels nitrats. És motiu de clausura immediata. A més a més, els problemes es van conjurar. Amb els canvis de pressió a la xarxa es van anar produint rebentades a tot arreu. La despesa per solucionar-ho va resultar desmesurada.

En aquest temps hem incorporat dos pous nous a la xarxa, hem acabat una interconnexió, amb la qual ara podem enviar aigua des de Vilafreser fins a Parets d’Empordà, passant per tots els pobles del municipi menys Orfes. Això vol dir que si dels vuit pous que tenim n’hi ha un que falla ara podem garantir el servei i sense haver d’anar amb cisternes. Allò va fer de pla de xoc, però va resultar una ruïna per al municipi.

Essencialment, l’ACA se’n va fer càrrec. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ho va subvencionar i una altra part la va assumir Santi Vila, quan era a Territori. A partir d’aquí, ens vam agafar a la línia d’ajudes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i gràcies a això, d’una manera planificada i coordinada, vam anar afrontant els reptes que se’n posaven al davant.

El que s’ha pogut. Amb la xarxa d’aigua hi ha més d’un milió i mig d’euros gastats. Però no hem fet només reparació. A banda dels pous, hem fet dipòsits nous i ara en farem un altre, i doblarem la capacitat a Vilamarí. A part d’això estem arreglant un tram a Orfes, canviem el dipòsit a l’escola de Sant Esteve de Guialbes per treure’l de dins.

Era per a aquest estiu, però el nou director territorial d’Ensenyament ens va dir que s’havia d’ajornar i pensar a fer-ho de cara a l’any vinent. Va assegurar-nos que a partir del gener en podríem parlar. S’ha d’ampliar l’escola: es fan dues aules noves, es fa sala de professors. Tenim la sort que és una escola capdavantera, però estem superats de capacitat.

El manteniment de camins és un problema gros. En som conscients. Hem començat un pla d’inversió en camins ara que tenim força endreçat això de l’aigua. Tenim una planificació. El que volem és combinar l’arranjament de camins amb subbase amb talls amb formigó en els llocs més conflictius.

No m’ho pensava pas, i més quan agafes l’alcaldia i et trobes un problema tan bèstia com aquest. Tot plegat es va convertir en un malson. A base de feina, treball i dedicació ens n’hem sortit. Hem anat a tirar tubs amb veïns! Allò que es feia abans de veïns que s’ajuntaven per treballar i l’Ajuntament hi posava el material ho hem hagut de fer. S’ha fet, i quan aconsegueixes superar una situació així i veus que serveix per garantir un benestar als veïns la sensació és agradable.

Em preocupa extraordinàriament. L’expansió d’aquest insecte invasiu és un risc per a la seguretat de les persones. El primer atac de vespa asiàtica a Catalunya va patir-lo un veí de Vilamarí. És un animal que és molt agressiu quan se sent amenaçat i pot portar problemes seriosos de seguretat pública.

L’ADF. Entre la nostra ADF hi ha dos enginyers agrònoms que tenen permís de fitosanitaris i el que faci falta. Si els donessin eines i formació podrien recórrer als recursos de l’ADF en cas d’una situació d’emergència per vespes. Llavors a base de trampes i de mesures de precaució es podria intentar que l’expansió fos lliure.

Quan el projecte estava redactat l’ACA va canviar els criteris d’inundabilitat. Estem pendents de saber què cal canviar del projecte. Tenim una colla de masos des d’on, quan queda inundat el passallís, s’ha d’anar a voltar per Pontós per anar a Orfes. És necessari.

Sí, molt. I jo els estic molt agraït. Sense ells no tindríem aigua al poble. De fet, vam tenir una reunió de planificació amb el director general de l’ACA i el cap de planificació i li vam exposar tots els problemes. En acabar vam dissenyar el pla d’actuació i prioritats.

Va ser una acció de justícia divina. Aquests 120.000 euros serviran, mentre duri, per solucionar problemes amb l’aigua i amb els camins, les depuradores i per posar el municipi al segle XXI.

Necessitem solucionar infraestructures, com la passera d’Orfes, els camins i reformar el pavelló de Vilamarí i fer actuacions a Terradelles, per exemple. Com a projecte de futur del municipi hem de mirar de trobar una manera perquè les explotacions agrícoles i els veïns puguin continuar vivint del camp, adaptar-se al segle XXI. No els volen deixar ampliar granges i nosaltres tenim veïns que viuen d’això. Aquests són els que treballen i cuiden el paisatge. Sense ells això seria un esbarzer de cap a cap. Hem de trobar el punt d’equilibri entre l’agricultura i l’ecologia i donar un valor afegit al municipi perquè la gent no s’hagi de dedicar només a les granges.