Mor el jutge de Barcelona que investigava els autors de l’1-O
Juan Antonio Ramírez Sunyer, de 71 anys, tenia una llarga malaltia
El TSJC i la fiscalia van donar el condol a la família i van lloar la seva tasca
La seva instrucció de la causa del referèndum és qüestionada
El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer –que investigava l’organització del referèndum de l’1-O, amb més de quaranta investigats entre càrrecs i tècnics del govern i empresaris– va morir ahir a la matinada als 71 anys després d’una llarga malaltia, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar el condol a la família i als amics en nom de tots els jutges i jutgesses que exerceixen a Catalunya.
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va assegurar que Ramírez Sunyer “va ser un exemple de compromís i dedicació en l’exercici de la funció judicial, que va desenvolupar sempre amb la màxima consideració i el màxim respecte envers tothom”. Tot i no pertànyer a cap associació judicial, la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) li va dedicar un exaltat reconeixement: “Juan Antonio ha de ser, per a tots els membres de la carrera judicial, un exemple de professionalitat, voluntat de servei públic, independència i rigor. Un magistrat que va anteposar l’exercici de la judicatura a moltes coses, fins i tot a la seva salut [...]. Per fi deu estar descansant en el lloc que mereix, al costat de Déu.”
Tres morts
Amb Ramírez Sunyer, ja són tres els membres de la judicatura implicats en causes contra independentistes catalans que han mort. El fiscal general José Manuel Maza, impulsor de la querella per rebel·lió presentada el 30 d’octubre del 2017, va morir en un hospital a Buenos Aires el 19 de novembre del 2017. Una setmana després, el 27 de novembre, moria el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, a Madrid, on va assistir a l’enterrament de Maza.
El nou titular del jutjat d’instrucció 13 trigarà uns dos mesos a ocupar la plaça, ja que s’ha de convocar un concurs. Segurament, el CGPJ nomenarà un substitut provisional. Precisament, dijous passat, l’òrgan dels jutges va nomenar el magistrat destinat a Terrassa, Sergi Gustau Casares Zayas (membre de JJpD), per assumir tota la feina del jutjat de Barcelona perquè Ramírez Sunyer es pogués dedicar a l’1-O.
Enginyer de professió, Ramírez Sunyer es va integrar a la carrera judicial quan tenia 44 anys, després d’aprovar les oposicions. Va ser jutge a Terrassa, Sant Boi i Badalona fins que el 2013 va arribar al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, on, per repartiment, el febrer del 2017, li va tocar la querella de l’advocat Miguel Durán i de Vox contra el magistrat Santiago Vidal per haver afirmat en conferències que el govern tenia “camuflada” una partida de 400 milions per al referèndum. Amb aquesta causa, molts han considerat Ramírez Sunyer “l’assot de l’independentisme”, malgrat les denúncies constants de les defenses i de juristes per haver convertit la instrucció en una causa general, que ha servit per subministrar informes de la Guàrdia Civil a les causes de l’Audiencia Nacional i al Tribunal Suprem.
Abans de la causa de l’1-O, l’abril del 2016, Ramírez Sunyer va rebre una de les condecoracions que els Mossos concedeixen amb motiu del Dia de les Esquadres i que solen distingir jutges i fiscals que hagin destacat per alguna operació policial rellevant. El jutge va estar en el punt de mira dels grups antisistema i els moviments socials, especialment quan el maig del 2014 va dictar presó preventiva per a un “casteller” detingut pels incidents de la casa ocupada de Can Vies que, mesos després, va acabar sent absolt. El mateix va passar amb dos joves el 2005.
Causa criticada
La instrucció contra els organitzadors de l’1-O ha estat qüestionada obertament per juristes, ja que des de bon començament el jutge Ramírez Sunyer no va limitar l’abast de la seva investigació, acció prohibida en dret penal. Va ser la mateixa Guàrdia Civil la que va alertar el jutge que li havia encarregat el mateix que la Fiscalia Superior de Catalunya amb relació a les campanyes de publicitat sobre el referèndum a l’exterior. Ramírez Sunyer va refusar l’acusació popular de la CUP, al·legant que no investigava l’1-O, falsedat destapada recentment per Drets, amb un recurs.
La instrucció de l’1-O es va mantenir sota secret de sumari des del març fins al setembre del 2017, per tal d’intervenir telèfons de càrrecs de la Generalitat. Els escorcolls en una vintena de seus oficials i de domicilis el 20 de setembre passat van destapar tot el que abraçava la investigació del jutjat de Barcelona. Dos mesos després, aquesta actuació judicial a Economia i la gran mobilització ciutadana en contra han estat usades per la fiscalia com la primera acció suposadament violenta a Catalunya per justificar la rebel·lió. L’advocat Andreu van den Eynde, defensor de l’ex-número 2 de Junqueras, va recusar Ramírez Sunyer per les detencions, que l’Audiència de Barcelona va desestimar. Van den Eynde i la majoria de defenses han reclamat fins a la sacietat al jutge que detallés de què s’acusa els seus defensats, i alhora han criticat que deixés tot el control en mans de la Guàrdia Civil.
Feina pendent
Ramírez Sunyer volia tancar la causa aviat, tot i que la Guàrdia Civil té pendent d’analitzar més de la meitat de material i arxius decomissats el 20-S. Va dictar el sumari, pas previ al processament, tot i que les defenses hi han presentat recurs i algunes han demanat que aquest procés sigui jutjat pel tribunal de jurat, perquè la malversació de cabals públics és la seva competència, tot i que no ho és la prevaricació. També cal aclarir què passa amb els aforats. La fiscalia no acusa Lluís Salvadó, només Josep Maria Jové.