Macron aigualeix la protesta
El president diu que comprèn la indignació dels “armilles grogues” però manté l’augment dels impostos sobre el combustible
Anuncia el tancament de catorze dels 58 reactors nuclears que hi ha arreu del país
El president francès, Emmanuel Macron, va assegurar ahir que ha comprès la indignació del moviment dels “armilles grogues”, però que no rectificarà en l’augment dels impostos sobre els carburants. Durant un discurs des de l’Elisi, el jove dirigent, de 40 anys, va respondre per primera vegada a la còlera dels automobilistes, que des del 17 de novembre organitzen bloquejos de carreteres arreu de França.
La seva resposta va resultar un habitual joc d’equilibris macronista. Per una banda, es va mostrar comprensiu envers aquesta mobilització organitzada a través de les xarxes socials. Però per l’altra, va expressar la seva fermesa a l’hora de mantenir l’augment de les taxes sobre els carburants, que s’apujaran 6,5 cèntims per cada litre de gasoil.
“Hem d’escoltar les protestes d’alarma social, però no hem de renunciar a les nostres responsabilitats presents i futures, ja que també hi ha una alarma mediambiental”, va afirmar Macron. “He après en els últims dies que no hem d’abandonar el rumb quan és correcte”, hi va afegir el president francès, que va aprofitar la presentació d’un nou pla sobre la transició ecològica a França per respondre a la indignació dels “armilles grogues” –segurament la mobilització més important des de la seva arribada a l’Elisi, el maig de l’any passat–. Malgrat la seva baixa popularitat, Macron creu que l’èxit del seu mandat dependrà del fet de mantenir-se ferm en el seu programa de reformes, a diferència del que, segons ell, van fer els seus predecessors Nicolas Sarkozy i François Hollande.
No obstant això, el jove dirigent va fer ahir una concessió al moviment dels automobilistes, en anunciar un mecanisme que adapti la fiscalitat del combustible en funció del preu del petroli.
Suport als manifestants
Tot i que els incidents als Camps Elisis de París van marcar mediàticament les manifestacions de dissabte, els “armilles grogues” continuen tenint el suport de la majoria dels francesos. Segons un sondeig recent de l’institut BVA, el 72% estan d’acord amb les seves reivindicacions. Un suport força més elevat del que van tenir anteriors mobilitzacions sindicals contra la reforma laboral o de la companyia ferroviària SNCF, que dividien l’opinió pública francesa.
Des de principis de novembre, quan les xarxes socials ja bullien a França contra l’augment del preu del gasoil (més d’un 11% des de principis d’any), el govern francès ha fet diferents anuncis per calmar el malestar dels automobilistes. Per exemple, augmentar en 4.000 euros la prima per canviar un vehicle vell per un altre de nou menys contaminant, renunciar a la introducció de peatges urbans per accedir al centre de les grans ciutats o a la prohibició de la venda de vehicles dièsel i de gasolina a partir de 2040. Aquestes mesures, però, no semblen apaivagar la indignació dels “armilles grogues”, un moviment transversal que expressa un malestar més profund que el pretext de l’augment del preu del combustible. “Em nego al fet que la transició ecològica accentuï les desigualtats entre territoris i dificulti encara més la vida dels nostres conciutadans que viuen a les zones rurals o periurbanes”, hi va afegir Macron, en un discurs en què també va detallar algunes de les principals mesures per combatre el canvi climàtic.
En concret, va anunciar el tancament de 14 dels 58 reactors nuclears abans del 2035. Amb aquest anunci, el govern francès va aclarir els seus plans sobre la reducció del pes de l’energia nuclear, que aporta el 70% de l’electricitat a França, després d’haver renunciat l’any passat a reduir el percentatge de nuclear al 50% el 2025, un objectiu establert per l’anterior executiu socialista. Una decisió que va distanciar el president francès del seu popular exministre de la Transició Ecològica, Nicolas Hulot, que va dimitir a finals d’agost després de criticar la política ecològica de “petites passes” de l’executiu centrista.
De fet, Macron està atrapat entre els que consideren que la seva política ecològica avança massa lentament i els que la perceben com a punitiva.
LES FRASES
Els fums fan disparar el cost sanitari
RedaccióLa contaminació del trànsit passa factura: 70.000 milions d’euros anuals en concepte de danys a la salut a la Unió Europea, segons un informe publicat ahir, que atribueix a les emissions de dièsel un 75% del mal infligit. L’estudi, de l’Aliança de Salut Pública Europea (EPHA), assegura que la major part d’aquest cost el suporten els contribuents a través del finançament públic de la sanitat. Una suma que es podria reduir un 80% pel 2030, si les institucions prenguessin accions més decidides, hi afegeix l’informe. Les emissions de dièsel han estat al centre de la polèmica des del 2015, quan es va descobrir que Volkswagen havia instal·lat un programa informàtic per falsejar el mesurament de les emissions contaminants dels seus motors. L’estudi de l’EPHA inclou impactes sobre la salut com ara afectacions de cor i pulmonars, però no entra en altres possibles malalties relacionades amb la contaminació, com ara la diabetis o la demència.
