Objectiu intacte per l’1-O
L’Associació d’Afectats per l’1-O celebrarà la primera assemblea amb l’objectiu de continuar donant suport a aquells que van viure les càrregues policials
Es vol la implicació d’altres entitats per tenir més ressò i reclamar responsabilitats
Arribar fins al final per donar resposta a aquells que van viure en primera persona les càrregues policials de l’1 d’octubre. Aquest és l’objectiu que continua vigent per als que tres mesos després de la brutal repressió policial per evitar el referèndum es van decidir a impulsar l’Associació d’Afectats de l’1-O amb la finalitat de denunciar la vulneració dels seus drets i exigir responsabilitats.
“Esperàvem que tot aniria més ràpid, però tampoc cal córrer perquè aquesta és una cursa de llarg recorregut.” Amb aquestes paraules la presidenta de l’Associació d’Afectats per l’1-O, Virgínia Martínez, reconeix que no ha estat fàcil donar-se a conèixer al territori per acompanyar els ciutadans que mesos després del que havien viscut als col·legis electorals es plantegessin tirar endavant i presentar denúncies en un àmbit personal.
L’Associació d’Afectats per l’1-O està treballant per ratificar un document que demana l’adhesió a d’altres col·lectius i entitats d’àmbit nacional. “Volem sumar esforços per ser al costat d’aquells que han denunciat i tenen vistes pendents, però també per tenir més força per reclamar responsabilitats del que va passar”, explica la presidenta convençuda que seran els advocats els que determinaran la millor manera de fer-ho. “S’ha de ser curós perquè estem en l’ull de l’huracà”, sosté.
El compromís de les entitats es farà públic en l’assemblea que l’associació farà a finals de gener coincidint amb el primer aniversari de l’associació.
L’entitat de suport als afectats es va impulsar des del municipi de Dosrius, al Maresme, que conjuntament amb el nucli de Canyamars va rebre de sorpresa centenars d’agents amb l’objectiu de requisar urnes i evitar així la celebració del referèndum. La mateixa presidenta de l’entitat va rebre empentes i insults dels agents de la Guàrdia Civil quan es proposava accedir a l’interior de l’escola on tenia el fill i el marit.“Ara que ha passat un any continues pensant que els fets van ser molt greus i que no tenen cap justificació possible”, reflexiona aquesta mestra jubilada que d’un dia per l’altre es va trobar liderant l’entitat per defensar els afectats davant la repressió policial.
Arran de les càrregues que van rebre als col·legis de Dosrius i Canyamars van resultar ferits de diversa consideració 25 veïns, entre els quals hi havia l’alcalde, Marc Bosch. La denúncia de tots ells pels fets ocorreguts es va derivar en una causa única que porta el jutjat número de 4 de Mataró, on ja han declarat la majoria dels veïns. Per finals de gener s’ha ajornat la darrera de les vistes a quatre veïns i queda pendent la citació de l’alcalde i un regidor que segueixen un procés judicial per separat.
La iniciativa de crear l’associació a Dosrius sorgia amb el convenciment que seria la primera d’una xarxa on se sumarien afectats d’altres municipis on hi va haver les càrregues de les forces de seguretat de l’Estat. La realitat, però, és que el nombre d’associats s’ha mantingut en la trentena de quan es va constituir l’entitat.