Política

ORIOL JUNQUERAS

Cap de llista d'ERC a les eleccions europees del 26-M

“Que el PSOE té temptacions de pactar amb Cs ho demostra cada dia”

“Intentarà governar al marge de Catalunya amb tota certesa, però dependrà de la força que tinguem a tot arreu”

“Estic segur que veurem que puc recollir l’acta al Congrés i també la de diputat al Parlament Europeu”

“El nostre és un país divers i plural. La nostra responsabilitat és fer-nos útils, i la societat ens percep útils només si ens hi assemblem”

Malauradament, constatem que al PSOE, això del diàleg, no s’ho creuen gaire. En parlen molt i el practiquen poc Unilateralitat? El repte ara són les eleccions; de la resta, en parlarem quan toqui. Però més independentista que jo, ningú. Impossible
No té cap sentit dir que es volen trobar solucions i fer-ho d’esquena als que governen i guanyen les eleccions a Catalunya Tenir 22 diputats demostra que en contextos de fortíssima mobilització dels votants obtenim resultats fantàstics
Quin sentit té que representants polítics d’1.700.000 votants del nostre país estiguin empresonats? Ningú ens guanyarà a l’hora de ser els més útils en la construcció de la república, perquè també som els més eficaços
Votar ERC i Junqueras és donar veu a la nostra causa i, a través de la qual, al conjunt dels independentismes europeus El compromís del govern de Catalunya ha de ser demostrar capacitat de gestió en un context que és extremament difícil

El Punt Avui Televisió va poder entrevistar ahir el candidat d’ERC per a les eleccions al Parlament Europeu i també diputat electe al Congrés, Oriol Junqueras, en una de les poques ocasions per atendre els mitjans que la Junta Electoral Central (JEC) ha autoritzat des de la presó de Soto del Real. Clavats els trenta minuts que va concedir i amb la imatge de Junqueras a les pantalles un minut abans de poder començar l’entrevista, el poc marge de temps va impedir abordar en profunditat qüestions sobre l’estat anímic del candidat –que fa 556 dies que està en presó preventiva–, sobre el judici al procés independentista, sobre l’actualitat política al país i sobre la campanya tot just encetada per als comicis europeus i municipals del 26 de maig. Tot i això, Junqueras va fer una crida al vot a ERC com a representants de tots els independentistes europeus, va censurar l’actitud que està tenint el PSOE per formar govern a Madrid i va evitar polèmiques amb JxCat per l’hegemonia del vot independentista, entre altres coses.

Li han permès fer l’entrevista, però no participar en altres actes. Què pensa de les decisions de la Junta Electoral?
Us podeu imaginar què en penso, i no crec que pugui aportar gaires adjectius que no s’hagin fet servir fins ara. És profundament injust que persones que són innocents des de tots els punts de vista estiguin a la presó i que s’apliqui una presó preventiva o de qualsevol mena per a unes persones que no han fet res que estigui previst en el Codi Penal. Cal insistir que res del que hem fet és delicte. No hi ha injustícia més gran que privar de llibertat aquells que són innocents.
Felicitats pels resultats de les eleccions espanyoles, en què van doblar el nombre de diputats, amb 15.
Ens hem de felicitar tots alhora, perquè són resultats excel·lents per al país. ERC, com sempre, hi aporta el millor que té, les seves millors eines i capacitats, però és evident que mai havíem tingut tants diputats republicans, ni tants independentistes, ni per casualitat, ni mai tants diputats sumant forces sobiranistes o catalanistes al llarg de la història. 22 diputats és una demostració més que, en contextos de fortíssima mobilització dels votants, obtenim resultats fantàstics. Això és un motiu d’orgull per al país i d’esperança per al conjunt de la societat catalana.
La diferència entre els 15 d’ERC i els 7 de JxCat, a què l’atribueix? Té alguna teoria?
No calen gaires teories sobre això. ERC representa un projecte que s’explica per si mateix, amb gairebé 90 anys d’història, sense cap cas de corrupció. És el projecte més independentista de tots els independentistes que hi pugui haver, perquè, entre altres coses, és el que fa més temps que treballa per la independència. També és el més republicà. Nosaltres, com sempre, desitgem els millors resultats per a tothom, perquè volem que vagi bé al conjunt del país. Entenem que els que podem aportar més experiència, compromís i voluntat per construir de manera sòlida la independència, els que podem aportar més entrenament i compromís, som nosaltres. El nostre és un país divers, plural, i cadascú de nosaltres ha de representar de la millor manera aquesta societat. I diem que ens volem assemblar tant com sigui possible a aquesta societat perquè és la nostra responsabilitat fer-nos útils, i la societat ens percep útils només si ens hi assemblem.
En les eleccions del 28-A, a Espanya va guanyar Pedro Sánchez. Fins a quin punt pot formar govern sense tenir en compte l’independentisme?
Com sabem, cada vegada que té ocasió per fer-ho, el PSOE tendeix a pactar amb Cs o el PP. Ens ha ensenyat molts cops que ha validat i ha facilitat una investidura de Mariano Rajoy. I només hi ha una opció en aquest sentit: que el conjunt del republicanisme, que l’independentisme català, l’obligui a no pactar, li ho posi difícil. Que el PSOE té temptacions de pactar amb Cs ho demostra cada dia amb les seves declaracions. També ho demostren les declaracions dels líders de la formació taronja, i les del PP, que conviden a un acord entre Sánchez i Rivera. Intentarà governar al marge de Catalunya amb tota certesa, però dependrà de la força que tinguem al Congrés, al Senat, al Parlament Europeu, als ajuntaments i a tot arreu. I ben segur que és cabdal Barcelona a l’hora de fer entendre el missatge que no té cap sentit dir que es volen trobar solucions a Catalunya en el repte que la societat catalana planteja democràticament i fer-ho d’esquena a aquells que guanyen les eleccions a Catalunya amb resultats històrics i a aquells que governen les institucions catalanes. I hem de ser conscients de l’enormitat de les dificultats a les quals ens enfrontem, però també som molt conscients de la nostra fortalesa, capacitat i esperança. El fet que quatre de nosaltres estiguem més d’un any i mig a la presó i continuem mantenint amb absoluta fermesa el nostre compromís independentista i republicà és la demostració que persistim en l’esforç, que no perdem l’esperança i que continuem compromesos. Aquesta és la millor de les eines per fer entendre al conjunt de la societat catalana, a les institucions espanyoles i europees i a l’opinió pública internacional la fortalesa de la nostra causa i com de nobles són els ideals que representem.
Que facilitin que Miquel Iceta sigui president del Senat dependrà de si el ve a veure a la presó com va insinuar Pere Aragonès?
És rellevant dir que el que jo represento individualment és molt poca cosa i és poc rellevant si algú em ve a veure a mi. El que és rellevant és allò que representem col·lectivament. Individualment, soc important per a la meva família; per al país, és important el projecte col·lectiu que representa ERC i el conjunt de forces compromeses amb la república i la independència, i que fem camí perquè cada vegada siguem més, més forts i acollidors, i per integrar-nos a la nostra societat i assemblar-nos-hi. Som els independentistes més independentistes del món, però també els més dialogants del món. La voluntat d’arribar a acords és un valor, perquè volem ser els campions de la preservació de la convivència. Malauradament, constatem cada dia que al PSOE, això del diàleg, no s’ho creuen gaire; en parlen molt, però el practiquen poc. Haurem des ser nosaltres amb els nostres resultats i amb la capacitat institucional i de mobilització democràtica de la societat els que obrim aquest camí del diàleg, pel qual sovint els nostres interlocutors no volen transitar de cap manera. El camí l’haurem de desbrossar nosaltres, perquè sempre hem dit que no era senzill. Que assumim aquesta responsabilitat i voluntat fins i tot estant a la presó és la millor demostració que som conscients de les dificultats i que som capaços de superar totes aquestes dificultats i construir un projecte guanyador per a la societat catalana.
Pablo Iglesias el va venir a visitar a Lledoners i va semblar d’una normalitat absoluta. N’ha rebut d’altres, de visites. Com a cap de llista d’una formació que podria ser rellevant a Espanya, seria normal que n’anés rebent?
Normal, ben segur que ho seria, i més ho seria que no haguessin de venir aquí i estiguéssim al carrer. No hem d’oblidar l’objectiu cap al qual anem, però hem de saber que aquesta situació de normalitat i justícia malauradament no existeix. Hi hem de treballar cada dia. He dit moltes vegades, amb tota la modèstia i tot el convenciment del món, que la sort que té la societat catalana és que hi ha un projecte que es diu ERC, amb una capacitat de treball formidable, al qual de tant en tant tinc l’honor de posar veu.
Creu que podran recollir l’acta de diputat el dia 21 a Madrid?
El dia 21, molt probablement, tindrem l’oportunitat d’anar al Congrés dels Diputats. Estic segur que podrem recollir l’acta, així com la de diputat al Parlament Europeu, perquè em sembla que és fonamental que els presos polítics de Catalunya tinguem veu pròpia al Parlament Europeu. He tingut la sort de ser eurodiputat durant un temps –Raül Romeva més temps que jo–, i afortunadament podré donar la veu a Diana Riba i a altres companys que tenen una capacitat i un valor afegit extraordinaris a l’hora de representar aquest projecte col·lectiu republicà i independentista.
El judici, vistes les circumstàncies d’anormalitat, que encara seran més anormals quan es presenti al Congrés dels Diputats i hi pugui exercir –no sé si haurà de delegar el vot com ha passat al Parlament de Catalunya–, creu que s’hauria de suspendre?
En estricta interpretació del que diu la llei, els reglaments, etc., és evident que hi hauria d’haver un suplicatori i que s’hauria de suspendre. Més enllà d’això, hi ha un missatge polític i social que és més important: quin sentit té que representants polítics d’1.700.000 votants del nostre país estiguin empresonats? Des del punt de vista polític, no en té cap. Hi ha una qüestió que és més rellevant, que està per sobre de la llei i els reglaments, i és que és evident que la nostra presó és injusta i no té cap sentit que ens privin dels nostres drets. Ara, sabem que ho fan, i ens pertoca posar veu a aquesta situació d’injustícia, encarnar aquest compromís amb el nostre país i la nostra societat. Tinc l’honor de poder representar tots els independentistes d’Europa, els escocesos, els gal·lesos i els de tot arreu, i aquesta oportunitat no la podem perdre. I votar ERC i Oriol Junqueras és donar veu a la nostra causa i, a través de la qual, al conjunt dels independentismes europeus, aquella gent que treballa per aconseguir democràticament una Europa millor: més democràtica, més lliure, més justa, integrada i més forta.
Algú ha interpretat la confrontació electoral amb Carles Puigdemont com una pugna entre el món de l’independentisme per veure qui té l’hegemonia.
És una sort que cadascú de nosaltres pugui representar el seu respectiu projecte i obtingui el millor resultat possible. És una sort poder-nos adreçar conjuntament a la societat catalana i a tot el món. Des del nostre punt de vista, és molt important recalcar la importància que hi hagi un pres polític, i que hi hagi Diana Riba i Jordi Solé, que és diputat en aquests moments al Parlament Europeu i secretari general de l’Aliança Lliure Europea, el partit que agrupa tots els projectes independentistes d’Europa. És imprescindible que aquesta candidatura obtingui els millors resultats possibles. Desitgem sort a tothom, mai hem tingut males paraules per a ningú i menys per als nostres companys i els nostres amics, en aquest cas de Lliures per Europa, i ens reivindiquem com l’eina més útil i la que pot aportar més experiència.
Què va pensar quan va saber que Toni Comín anava de número dos justament a la llista de Lliures per Europa?
Sempre som molt respectuosos amb les decisions personals de tothom. I un altre dels nostres costums és no opinar sobre allò que opinen els altres, i el tercer bon costum que tenim és parlar d’allò que nosaltres representem, del que fem, del que volem i del que construïm cada dia. Tot el respecte per a tothom, però també tinc el convenciment absolut que la candidatura que pot aportar més, amb modèstia, és aquella en què hi ha l’Oriol Junqueras, la Diana Riba i el Jordi Solé, i la candidatura que encapçalen l’Ernest Maragall, l’Elisenda Alamany i el Miquel Puig a Barcelona, i la que encapçala la Maite Aymerich a Sant Vicenç dels Horts. Els conec i sé que tenen una capacitat de treball formidable, un compromís absolut amb el nostre país, les nostres ciutats, i els nostres pobles i barris.
Van obtenir un magnífic resultat en les darreres eleccions i s’entreveu que obtindran un molt bon resultat en les properes. Per tant, l’equilibri de forces al govern català haurà canviat la seva composició. Això té algun efecte posterior en l’executiu? Un avançament electoral?
El que ha de fer cadascú és donar el millor de si mateix a tot arreu; en les candidatures europees, en les municipals, al govern i al Parlament de Catalunya. El que fem sempre és ajudar que tothom ho faci tan bé com sigui possible, i el compromís del govern de Catalunya ha de ser governar bé i demostrar capacitat de gestió en un context que és extremament difícil. Això és el que hem fet durant els últims temps i al llarg dels darrers anys. Moltes vegades he dit que la manera de saber si som realment útils per al nostre país, la nostra societat i la nostra gent és plantejar-nos si amb les nostres capacitats i la nostra manera de fer destacaríem i seríem ben valorats en qualsevol altre país del món. I estic absolutament convençut que qualsevol ciutat del món se sentiria profundament honorada i orgullosa de tenir un alcalde com Ernest Maragall. I si seria un bon alcalde per a qualsevol ciutat del món, és evident que també ho és per a Barcelona, i el mateix amb Maite Aymerich a Sant Vicenç dels Horts. El govern i els grups parlamentaris a totes les cambres legislatives han de demostrar la seva utilitat. Quin sentit tindria apel·lar a la confiança dels ciutadans si no percebem que estem fent tot el que sabem per ajudar-los, assistir-los, acompanyar-los, animar-los, protegir els seus drets i solucionar les seves necessitats? Si volem ser creïbles, perquè la credibilitat és imprescindible, hem de donar el millor de nosaltres mateixos.
Tancarem un cicle electoral i li preguntava per unes futures eleccions al Parlament de Catalunya perquè l’ANC ha aprovat que si hi ha un resultat del 50% més un, són partidaris de la unilateralitat i d’una nova declaració d’independència. Com ho veu?
Nosaltres hem de plantejar-nos el repte que tenim immediatament, que són les eleccions municipals i les europees. De la resta, ja se’n parlarà quan pertoqui. No ens agrada especular sobre situacions de futur que no s’han produït. No tindria cap sentit fer-ho perquè ens prendria el temps necessari per parlar d’allò que sí que està passant. I, com expliquen els entrenadors de futbol, allò rellevant és el proper partit i, per desgràcia, quan els entrenadors o jugadors d’un equip com el Barça especulen sobre una final abans d’haver-se classificat, a vegades es produeixen circumstàncies no desitjades. I ho comprovem en el futbol, en l’àmbit de l’economia i en molts àmbits personals de les nostres vides, en el projecte col·lectiu que nosaltres políticament representem, etc. Deixi’m ser conseqüent i parlar dels reptes immediats.
Hi ha qui interpreta que ERC està frenant en el tema de la unilateralitat.
Em sembla molt divertida la pregunta plantejada en aquests termes, perquè és evident que no es correspon en absolut a la realitat. Ningú té tantes ganes que Catalunya sigui independent com jo. Ningú. Impossible. Ningú treballa tant de temps per fer-ho possible com ERC, fins i tot quan ningú ho feia. Si algú és consistent en aquesta voluntat, si algú no ha fallat mai al país en aquesta voluntat i ha estat conseqüent amb aquest compromís republicà i independentista és ERC. I, per tant, el que hem de fer és fer-ho de la millor manera possible, de manera sòlida, assegurant-nos que les coses són sostenibles i reconegudes, perquè, malauradament, de poc serviria que vostè i jo féssim una declaració i no fos reconeguda per ningú ni acceptada per ningú i que no la poguéssim sustentar en el temps. El meu compromís absolut és fer-ho de la millor manera possible, de la manera més ràpida, sostenible i sòlida possible. En això, mai ningú, ni per casualitat ni en la més remota de les circumstàncies, ens guanyarà a ser independentistes i republicans. Ningú ens guanyarà a l’hora de ser els més útils en la construcció de la república, perquè també som els més eficaços. La meva actitud, la meva manera de parlar, el meu discurs i les meves paraules en totes les entrevistes en són la millor demostració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.