ABIGAIL GARRIDO
ALCALDESSA DE SANT PERE DE RIBES
“El Garraf està maltractat pel peatge”
ecologia · “Actuar en l’àmbit local és bàsic perquè la petjada global sigui positiva” participació ·
“No s’hi val que els veïns i les veïnes votin un cop cada quatre anys i després ens oblidem del contacte continu amb la gent”
La ciutadania està molesta perquè no tenim servei de pediatria ni servei d’urgències 24 hores a Sant Pere de Ribes
Els pactes entre diferents grups són importants perquè deixem de banda el que ens separa i posem en comú el que ens uneix
El procés ha impactat en la convivència dels veïns i veïnes del municipi. Hi ha hagut moments de moltíssima tensió
Abigail Garrido és una de les sis alcaldesses que hi ha a la comarca del Garraf. Garrido, del PSC, va guanyar les eleccions per majoria absoluta i ara afronta un segon mandat al capdavant de Sant Pere de Ribes.
Com és que hi ha tantes dones exercint l’alcaldia al Garraf?
En aquesta legislatura ha coincidit que totes som dones. És veritat que som una comarca petita, amb sis municipis, i ha coincidit que totes les alcaldies les ocupem dones.
És casualitat, doncs.
Jo crec que si féssim un estudi més generalitzat veuríem que hi ha moltes més dones que han accedit a l’alcaldia. És per estar-ne contents, perquè hi ha hagut una feina per visibilitzar el paper de la dona en llocs directius, tradicionalment reservats als homes. Està molt bé que les administracions públiques donin exemple.
Vostè afronta el segon mandat com a alcaldessa, després d’haver estat elegida per majoria absoluta. Quines són les prioritats per als propers quatre anys?
Hi ha diverses prioritats i totes tenen un eix comú: treballar per millorar la vida de la gent. Això és el que em mou i em relaciona amb el servei públic. Que les persones del municipi se sentin molt més a gust al lloc on viuen, que la gent se senti més feliç. I això implica tenir millors condicions al municipi en diversos àmbits. Que tinguem equipaments dignes n’és un: que els equipaments escolars, sanitaris, culturals i esportius siguin equipaments dignes. En segon lloc, tenir els carrers i els serveis bàsics en condicions, i això vol dir apostar perquè els serveis bàsics es prestin de manera correcta. A més a més, volem donar més importància a la sostenibilitat i el medi ambient. Tot el que fem ho fem pensant no sols en el present, sinó també en el futur.
Poseu molt d’èmfasi en aquesta qüestió i, fins i tot, en el canvi climàtic. Què s’hi pot fer des d’un poble com el seu?
Actuar en l’àmbit local és bàsic perquè després la petjada global sigui una petjada positiva i no pas negativa com la que tenim. Estem treballant en un canvi de model en la recollida i el tractament dels residus, en la manera com apliquem la tecnologia per ser més eficients, per exemple, en l’enllumenat públic. En això hem obtingut recursos europeus, perquè tenim un projecte ambiciós de canvi massiu de l’enllumenat públic. També ens hem plantejat com en els nostres edificis podem ser més eficients. Ja hem instal·lat la primera caldera de biomassa en l’espai d’aigües, amb la qual ja estem estalviant un 50% d’energia en la factura final.
Entre els seus projectes, hi ha la creació d’un consell consultiu ciutadà. En què consisteix?
En aquests quatre anys que he estat alcaldessa, per a mi ha estat molt important la relació directa amb la ciutadania. Jo crec que no s’hi val que els veïns i veïnes votin un cop cada quatre anys i després ens oblidem del contacte continu. Aquest consell ciutadà és una nova aposta per a aquesta legislatura. L’integraran un grup de veïns i veïnes triats a l’atzar, que podran declinar o no participar-hi. La idea és que sigui un consell consultiu en el qual puguem proposar els projectes més importants, les línies estratègiques del municipi, i que sigui un àmbit en què persones amb diversos tipus de pensament, edats, etc. puguin, de manera transparent i natural, treballar per millorar i validar els projectes del municipi.
Sant Pere de Ribes és un municipi amb dos grans nuclis: Ribes i les Roquetes. Com es gestiona, això?
Nosaltres som del parer que cal acostar l’administració i la gestió i la presa de decisions a les persones. Hem procurat que les persones, allà on visquin, tinguin de tot. Tenim un servei d’ambulatori a les Roquetes i un altre a Ribes, un pavelló esportiu a cada lloc, escoles i instituts en un lloc i en un altre i un ajuntament allà i un altre aquí. Es tracta que la gent se senti atesa allà on viu. Malgrat això, també cal potenciar la interrelació entre dos pobles diferents i tenim propostes en les quals s’interrelacionen uns i altres. Per exemple, al Consell d’Infants, s’hi troben nens i nenes de les Roquetes i de Ribes. En aquest consell ciutadà també hi haurà persones de Ribes, de les Roquetes i de les urbanitzacions.
Una de les principals reivindicacions del municipi és la de més recursos en l’àmbit sanitari.
Fa molt poc que es va construir el nou ambulatori, que estava en un edifici que ja no complia amb els estàndards. El nou edifici que tenim a Ribes és molt maco i ara s’ha de fer l’ampliació del de les Roquetes, però el contingut no està funcionant. Tenim una falta real de pediatres i una desatenció. És veritat que aquesta realitat també es dona en altres municipis, però nosaltres lluitem perquè el municipi sigui atès. A més, el nostre municipi és municipi de referència de dos municipis més de la comarca com són Olivella i Canyelles, la població dels quals ve a visitar-se aquí. Ateses totes aquestes circumstàncies, el servei no està dimensionat per a les necessitats reals que hi ha. També en les urgències 24 hores. La ciutadania està molesta perquè no tenim aquest servei a Sant Pere de Ribes. Hem anat a veure la consellera de Salut al Parlament i farem una reunió per veure quines són les vies de solució a aquest problema. Esperem que la Generalitat compleixi amb la paraula de voler solucionar el problema.
En què consisteix el pla de reactivació municipal?
És un instrument per invertir diners al municipi i, alhora, crear ocupació. És una estratègia per treballar amb les empreses petites i mitjanes del municipi i locals o comarcals amb les quals hem fet un treball previ d’acompanyament sobre com treballar amb l’administració pública. Nosaltres tenim una taxa d’atur per sobre de la mitjana de la comarca i de Catalunya i, ja que estem sanejats econòmicament, tenim la possibilitat de fer inversions per a la millora d’equipaments, per a l’espai públic. Intentem que les empreses mitjanes i petites de la comarca treballin amb nosaltres i també a través de plans d’ocupació.
Una altra de les reivindicacions històriques de la comarca és la del peatge.
Estem maltractats. Directament. La comarca del Garraf està maltractada pel tema dels peatges. Crec que, històricament, no s’ha fet una bona planificació tenint en compte els equilibris del territori i a nosaltres ens ha produït un desequilibri important, tant a les persones que viuen aquí com a les que treballen fora i s’han de desplaçar diàriament. Hi ha empreses que voldrien implantar-se al Garraf i el peatge és un hàndicap. S’afavoreix el Baix Llobregat i la primera corona metropolitana i nosaltres quedem en segon terme. És un maltractament al territori. Hem reivindicat i continuarem reivindicant que la Generalitat prengui una decisió d’una vegada. Creiem que això ens està fent minvar la competitivitat i la generació de llocs de treball que se’n deriva. Tenim una mobilitat forçada perquè la gent ha de buscar feina fora d’aquí. Hi ha prou arguments per no tocar constantment la butxaca dels ciutadans que vivim en aquest racó.
Vostè serà la presidenta del Consell Comarcal del Garraf els dos propers anys. Hi ha hagut polèmica pel pacte entre Junts per Catalunya i el PSC. Com ha viscut aquesta controvèrsia?
Jo crec que els temes nacionals s’han de deixar per als fòrums en què realment s’hi pot treballar com ara el Parlament, que és el lloc on s’han de debatre els temes nacionals i prendre posicions. Nosaltres, com a alcaldes i alcaldesses, hem estat escollits per treballar per la ciutadania i els problemes reals de la gent i les nostres competències, que són les competències locals. També parlem dels consells comarcals, que és on els municipis ens unim en el fòrum supramunicipal per treballar per aquelles coses que ens poden ajudar a tots plegats com ara els fons europeus, que hem obtingut perquè hem anat junts. Aquesta és la veritable funció que hem de tenir els ajuntaments i els consells comarcals.
Com que l’acord al Consell Comarcal ha coincidit amb el de la Diputació de Barcelona, sembla que hi hagi un acord a gran escala entre JxCat i el PSC.
Si així fos, jo crec que tampoc hi hauria cap problema. Altres partits també han fet acords en ajuntaments, consells comarcals, etc., i crec que són tan legítims els uns com els altres. No crec que hàgim de tenir apriorismes per un pacte, com el nostre, amb l’objectiu de millorar la vida de la gent i amb tota una sèrie d’eixos estratègics en els quals la prioritat absoluta són les persones que viuen al territori i no altres temes d’àmbit nacional. Crec que els pactes entre diferents grups tenen un valor important perquè deixem de banda el que ens separa i posem en comú el que ens uneix, que és la feina per la gent.
Com veu la situació del país? Hi pot fer res un municipi com el seu?
Crec que la situació és complicada i ho dic amb tristesa. No m’agrada com està el país i com els temes nacionals impacten, a través de diferents estratègies polítiques, en la vida i la relació de la gent. A mi m’agrada la convivència i m’agrada la convivència entre persones diferents. La convivència té més valor quan podem conviure malgrat la diferència d’opinions i jo crec que tot el tema del procés ha impactat en la convivència dels veïns i les veïnes del municipi. Hi ha hagut moments de moltíssima tensió i moments en els quals semblava que una part de la població sobrava o que l’altra part de la població tenia més drets que la resta. Jo crec que, malauradament, això ha estat fruit d’una gestió política equivocada, malgrat que les reivindicacions, vinguin d’on vinguin i siguin les que siguin, puguin ser legítimes.
I què hem de fer?
Ho hem de reconduir. El diàleg és l’única manera de donar solució als problemes que es plantegen i amb el diàleg saps que no sempre obtindràs el que tu vols al 100%, ni per un cantó ni per l’altre. Haurem d’acordar el que fem perquè el pitjor que hi ha és tenir un país paralitzat i que, justament, les institucions que han estat escollides i pensades perquè els municipis avancin cap a la millora de la vida de la gent s’aturin per aquestes qüestions. Demano als polítics que tenen aquesta responsabilitat a escala nacional que trobin una solució dialogada.
Una mestra amb vocació de servei al poble
Abigail Garrido va néixer a les Roquetes, entitat del municipi de Sant Pere de Ribes, l’any 1961. Allà va entrar, de seguida, en contacte amb el món de les reivindicacions socials. A les Roquetes –explica l’alcaldessa– no hi havia escoles i tenien greus mancances en els serveis més bàsics i, des de petita, va veure com la seva família s’implicava en la lluita per millorar les condicions de vida de la gent. Eren temps de manifestacions, de talls de carreteres per fer-se sentir, d’activisme constant. “Forma part del meu ADN familiar”, diu. A l’adolescència va canalitzar les seves inquietuds cap a altres causes com la col·laboració amb Amnistia Internacional i, després, va venir la política. “Va ser un pas natural que em permetia involucrar-me a millorar les condicions de vida de la gent i fer que les coses canviïn”, explica. La seva professió, la de mestra, també lliga amb la vocació de servei que l’ha acompanyat al llarg de tota la vida. “Em vaig fer mestra per vocació i per passió”, afirma Garrido, que està convençuda que la pedagogia és una bona eina per treballar en l’àmbit de la política, tant municipal com nacional.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.