Sense interlocucions

En el debat de qüestió de confiança, en el de política general, en entrevistes com ara la de l'Expresso de Portugal i en la conferència d'Europa Press... En tots aquests llocs, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet múltiples invitacions a aquells que defensen trobar una sortida política a l'encaix Catalunya-Espanya. Ahir a Madrid Puigdemont anava més lluny i no descartava negociar extrems com ara quina ha d'ésser la pregunta en un futur referèndum. Segons enquestes, hi ha més ciutadans catalans que voldrien trobar una sortida política a tot plegat que no pas haver de recórrer a mètodes que es pot saber com comencen i mai com acaben. És a dir, n'hi ha més que no pas els que volen una ruptura violenta. Ni tampoc volen veure inhabilitada la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o el líder del PDC, Francesc Homs, entre d'altres. Ciutadans que voldrien veure, d'una banda i l'altra, els seus representants en una taula de negociació.

Ara per ara lluny estem d'aquesta situació per molts precs que es facin des de les institucions catalanes. Hi ha falta d'interlocutors, personatges que volguessin fer un paper d'interlocució permanent.

Hi ha hagut intents per fer aquest paper al marge de la política oficial. Un programa de televisió mostrava com l'historiador català Jaume Sobrequés explicava, des del damunt d'un bus turístic, Barcelona i la seva història i l'historiador espanyol Santos Juliá feia el mateix a Madrid, i després ambdós contrastaven informació diferenciada d'un lloc i l'altre. Més curioses van ésser les trobades més o menys conegudes de l'expresident del Parlament Joan Rigol i del politòleg i assessor polític del PP Pedro Arriola. Rigol li va mostrar el Museu d'Història de Catalunya i Arriola a Rigol, el Museu del Prado. No va haver-hi conclusions. Amadeu Hurtado explica les seves interlocucions Catalunya-Espanya en el dietari Abans del sis d'octubre... Que lluny que estem de poder començar interlocucions.