La premsa espanyola minimitza el 13-D, que a l'estranger veuen clau per a Catalunya
Les informacions sobre les consultes s'han recollit àmpliament a la majoria de diaris d'arreu del món
La consulta de diumenge sobre el futur de Catalunya va triomfar, es digui el que es digui, perquè ha aconseguit portar la situació política catalana a les primeres planes de les grans capçaleres d'arreu del món. S'ha internacionalitzat el nacionalisme català. El diari francès Le Monde ho deia clar en la seva edició d'ahir, en una informació titulada El sí ‘informal' dels catalans a la independència, en què considerava que el fenomen de les consultes és conseqüència d'una doble decepció, d'una banda per la relació amb Madrid, però també pel govern tripartit català, immers en tensions internes permanents. Libération, igual que Le Monde, minimitza les consultes per la baixa participació però admet que ha deixat obert el debat sobre les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, i diu que suposa un advertiment a Madrid per la sentència de l'Estatut.
Per la seva banda el Financial Times diu que milers de catalans han votat perquè estan frustrats per «300 anys de dominació i espoliació econòmica d'Espanya» i diu que la participació «demostra el ressorgiment dels sentiments nacionalistes catalans». Mentre que el New York Times, diu que la majoria del sí era ja esperada perquè les consultes s'han fet en pobles pro independència. També destaquen que Catalunya, juntament amb el País Basc, és el principal exemple de regió oprimida pel règim de Franco, «que va convertir en crim parlar la seva llengua regional».
La BBC mostrava ahir, a la seva plana web, un vídeo on es recollien imatges de gent votant en diferents llocs d'Osona i s'explicava que la consulta no és oficial i es ressaltava el caràcter festiu de la diada, a més de fer referència a la sentència relativa a l'Estatut.
A l'Estat espanyol, des del diari El Mundo es qualifica de «farsa» la celebració de les consultes i s'aprofita per atacar Zapatero per no haver evitat «un referèndum il·legal en contra de l'article 149 de la Constitució, que assenyala que és necessària una autorització de l'Estat per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum». En l'editorial s'afirma que es va fer un pas molt perillós a Catalunya sense que Zapatero tingués reflexos per reaccionar. Per la seva banda El País interpreta les consultes del 13-D com el resultat del sentiment de desafecció que «va germinar a Catalunya cap a la resta d'Espanya» pel rebuig sobre l'Estatut català i «que amb el temps ha arribat de manera transversal a influents sectors socials».
Pel que fa als diaris que s'editen a Catalunya, com ara El Periódico, La Vanguardia i l'Avui, coincideixen a destacar el civisme de la jornada i el fet que ha estat una iniciativa sorgida de la societat civil que ha mobilitzat dues-centes mil persones amb total llibertat. Tot i això, reconeixen que la participació no ha estat la desitjada pels organitzadors.
