Merkel redobla els esforços per lligar el seu quart mandat
La veterana cancellera juga la carta de la perseverança per convèncer els teòrics socis del futur govern
Verds i liberals, d’una banda, i els aliats bavaresos, de l’altra, s’enroquen en fronts oposats
Una Angela Merkel amb els ulls cansats, però decidida a fer valer el seu punt fort –la perseverança– per lligar una coalició contra natura. I uns liberals i uns verds necessitats d’obtenir concessions, si no volen quedar davant l’elector com a meres comparses del pròxim govern de la cancellera. Aquesta era la imatge amb què ahir van reprendre les converses el bloc conservador de Merkel, d’una banda, i els teòrics aliats que han de donar-li la clau per a una quarta legislatura. La roda dita definitiva havia començat dijous al migdia i es va tancar a les quatre de la matinada sense acord. “Estic determinada a portar endavant el mandat que m’han donat els electors”, va assegurar Merkel, en reprendre la negociació, ahir, després de la marató de quinze hores de converses i amb el compromís de seguir parlant.
La pròrroga pot durar tot el cap de setmana. Si tot surt com Merkel vol i hi ha acord, s’acabarà la fase dels “contactes de sondeig”. Per entrar en la fase de negociacions formals, caldrà que cada partit hi doni el vistiplau. El pacte de coalició i la investidura queden encara prou lluny.
O pacte o eleccions
La coalició encara virtual es coneix a Alemanya com a “Jamaica” –pels colors dels partits, coincidents amb els de la bandera d’aquesta illa–, és inèdita a escala federal i sembla una destinació remota, a més d’exòtica. Els verds no volen accedir a la limitació del dret al reagrupament familiar de les desenes de milers refugiats que no han obtingut el dret a asil però que continuen al país per raons humanitàries. Són un contingent reduït, entre els 1,3 milions de demandants d’asil que, des del 2015, han entrat al país. Però el bloc conservador de Merkel –i, molt especialment, la branca regional, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)– no volen “regalar” aquesta victòria als verds.
Els liberals volen adjudicar-se un “triomf” en política fiscal. Reclamen el Ministeri d’Hisenda i la supressió de l’impost de solidaritat, creat poc després de la reunificació alemanya (1990) per reactivar l’antic territori comunista i que continua vigent. És un estira-i-arronsa en format maratonià com molts dels que Merkel ha viscut en els seus 12 anys al poder, a escala nacional i a la UE. La diferència és que ara no té alternativa.
Els socialdemòcrates no volen repetir una gran coalició, vist el desgast patit en les dues legislatures com a aliats de Merkel. O Merkel arriba a Jamaica o l’alternativa més probable serien noves eleccions. Cap dels partits establerts vol aquesta opció. Es considera que només beneficiaria la ultradretana Alternativa per Alemanya, tercera en les generals del setembre, darrere dels conservadors i l’SPD.
LA XIFRA
El carbó, dilema a Jamaica i Bonn
Gemma C.SerraEl dret al reagrupament familiar dels asilats i la política fiscal no són l’únic escull a la coalició que busca Merkel. Els verds exigeixen la fi de l’ús del carbó com a font energètica fins al 2030. Un objectiu compartit per una aliança de països sorgida a la cimera del clima de Bonn, que es tancava ahir, però de la qual Alemanya, acostumada a presumir de lideratge i amfitriona de la cimera, és absent. Un 40% del consum elèctric a la primera potència europea depèn del carbó. I no es preveu que es pugui reduir tan aviat. És un dilema que arrossega des que, el 2011, va posar en marxa l’adeu a l’energia nuclear, sota l’impacte de Fukushima. L’any en què s’apagarà l’últim reactor atòmic a Alemanya s’acosta (2020), però l’anomenada transició energètica cap al ple desenvolupament de les renovables no acaba de rutllar. Alemanya seguirà necessitant el carbó més enllà del 2030, amb verds o sense al govern.
