Merkel se la juga en una negociació ‘in extremis’
El futur de la cancellera i de Schulz depèn d’un acord que ha de treure Alemanya de la paràlisi
La negociació entre conservadors i socialdemòcrates, supeditada a la decisió interna de cada partit
Angela Merkel i el seu “rival” socialdemòcrata, Martin Schulz, semblen haver trobat, per fi, el camí de l’acord, almenys en un aspecte: tots dos són conscients, després de tres mesos i mig de paràlisi política, que la seva supervivència com a líders depèn del fet que tirin endavant un nou govern de gran coalició. La cap de la Unió Democratacristiana (CDU) i el del Partit Socialdemòcrata (SPD) van comparèixer ahir a l’última ronda de negociacions encara de “sondeig”, disposats com mai a aconseguir un consens per a una majoria estable. Si fracassen en aquest objectiu, seran tots dos els qui s’enfonsaran.
Són moltes les hores que han passat plegats, des de diumenge passat fins ahir, i moltes més les que sumen els equips negociadors respectius. Eren, també, moltes les diferències a superar, no només entre la CDU i l’SPD, sinó també entre totes dues formacions i la tercera implicada, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), partit agermanat amb la formació de la cancellera i defensor d’un gir dretà difícil de pair no només per Schulz, sinó també per Merkel, especialment pel que fa a l’acollida de refugiats. Arribar fins al final de la ronda negociadora d’ahir ha estat una cursa d’obstacles i gairebé un miracle, impensable uns mesos abans.
Primer es va haver de vèncer el rebuig frontal de Schulz a reeditar la gran coalició amb què Merkel va governar a la primera legislatura i també a la tercera. Hi va haver d’intervenir el president del país i exministre d’Exteriors socialdemòcrata, Frank Walter Steinmeier, fins que Schulz va accedir a intentar-ho. Hi va seguir un congrés de l’SPD, quan Schulz va ser ratificat com a president i va aconseguir un primer vistiplau per anar a aquesta ronda de sondeig, sense determinar encara si era per formar una nova aliança de govern o senzillament per facilitar la governabilitat a un executiu en minoria de Merkel.
Diumenge passat, finalment, Schulz i la cancellera van encetar la negociació, en una ronda on tots dos bàndols es van comprometre a anar per feina i ser discrets. És a dir, no caure en els paranys que van marcar la negociació entre els conservadors de Merkel, verds i liberals, el mes de novembre, que després de cinc setmanes de reunions i contínues filtracions va acabar en naufragi. La cursa d’obstacles, però, no acabaria aquí. Aquest divendres, els tres partits han d’analitzar per separat els resultats de la negociació nocturna. Ni tan sols aquí quedarà segellada una nova gran coalició. Faltarà el sí o el no d’un congrés extraordinari de l’SPD, el 21 de gener, i una consulta posterior entre tota la militància socialdemòcrata.
LA FRASE
La paràlisi no frena l’economia
La situació de paràlisi política –oficialment, en situació de govern en funcions– en què va quedar Alemanya arran dels resultats electorals del 24 de setembre passat no afecta el seu cor econòmic. Un 2,2% de creixement del PIB al 2017, el nivell més alt dels últims sis anys, il·lustra la fortalesa alemanya. Tres mesos i mig després de les eleccions generals, i la incertesa sobre el futur govern, no han frenat ni el consum privat ni les inversions, actuals factors d’impuls econòmic a escala interna. Tampoc no ha decaigut, és clar, l’exportació, des de fa dècades el motor tradicional de la primera economia europea, que va tancar l’any passat amb un creixement del 5,2%. Si a aquestes dades, difoses ahir, s’hi suma la caiguda persistent de l’atur, que va tancar el 2017 amb una mitjana del 5,3%, sembla que no cal patir tant per la bona salut alemanya, si més no en termes macroeconòmics.
