Dimiteix el número dos de l’FBI pressionat per Trump i els republicans
McCabe era criticat per la gestió dels casos dels correus de Hillary Clinton i la trama russa contra el president
La Casa Blanca es desvincula de la decisió
La guerra entre Donald Trump i les agències d’intel·ligència dels Estats Units té una nova víctima: Andrew McCabe, número dos de l’FBI, va presentar ahir la dimissió, acorralat per la pressió de la Casa Blanca i el partit republicà. McCabe tenia previst deixar el càrrec a mitjan març, quan complia les condicions per retirar-se amb tots els beneficis de la pensió funcionarial.
El que més va sorprendre no va ser que abandonés el vaixell, sinó que avancés el desembarcament mesos abans del previst. Totes les fonts oficials apunten que la decisió va ser “mútua” i consensuada entre els alts càrrecs de l’FBI i McCabe, en veient que no hi havia una altra solució.
Els uns, empesos per la Casa Blanca, pretenen un rentat de cara en els nivells alts de l’agència, amb personal més pròxim a l’administració, on el fins ara número dos no hi tenia cabuda. McCabe, de 49 anys i vint anys de carrera, era conegut que “no estava content” pels atacs de Trump i els republicans i suportava la pressió com podia. Les últimes envestides contra la seva figura van ser la prova definitiva que de forma indirecta li obrien la porta perquè avancés la jubilació.
La pressió va fer efecte, després de mesos d’intentar-ho i havent de superar fins i tot amenaces de dimissió de l’actual director de l’FBI, Christopher Wray, de deixar el càrrec si l’obligaven a acomiadar McCabe.
El número dos no tornarà a trepitjar l’edifici de l’FBI a Washington, però en termes burocràtics no deixarà l’agència fins a la data exacta per obtenir tots els beneficis del funcionariat retirat.
El nom de McCabe es va fer famós el maig de l’any passat just després de l’acomiadament fulminant com a director de l’FBI de James Comey, que es va negar a deixar d’investigar la trama russa.
L’ase dels cops
McCabe, que havia estat mà dreta de Comey durant el seu periple a l’agència d’intel·ligència, va agafar les regnes de forma interina, i gairebé de forma immediata la Casa Blanca el va convertir en l’ase dels cops sempre que la investigació sobre la trama russa avançava i s’apropava a la figura del president i el seu entorn.
Les acusacions eren múltiples i marcadament partidistes. Els republicans i la Casa Blanca eren molt vehements en el possible biaix de McCabe en les seves investigacions, especialment envers figures polítiques, per la proximitat de la seva família als demòcrates. La seva dona, Jill McCabe, s’havia presentat infructuosament el 2015 per un seient al Senat de Virgínia i va rebre més de mig milió de dòlars per a la seva campanya per part de persones del cercle pròxim als Clinton.
Tot i que l’FBI i el Departament de Justícia van assegurar que no s’havia violat cap normativa ètica, els republicans van començar una campanya de descrèdit contra McCabe, posant el vincle com a prova del partidisme de les seves investigacions.
En dos casos concrets: el primer, en la decisió de descartar la investigació sobre el cas dels correus electrònics de l’exsecretària d’Estat i candidata demòcrata a la presidència Hillary Clinton.
El segon, en la negativa d’alentir o tancar la indagació sobre la trama russa i la campanya del president Trump. La pressió sobre McCabe sobre el Russiagate va començar ben aviat, quan el mandatari va preguntar-li a qui havia votat a les eleccions, segons informava la setmana passada The Washington Post, en un intent per coaccionar-lo.
La Casa Blanca es va desvincular ahir d’aquests fets, assegurant que se’n van assabentar a través de la premsa, i que “el president no havia format part” de la decisió. El desmentiment xoca rotundament amb l’assetjament i la persecució de Trump contra McCabe a les xarxes socials, a qui en més d’una vegada havia posat contra les cordes exigint-ne la destitució o intentant deixar-lo en ridícul.
