El món local, essencial per a la República
Els alcaldes aposten per llistes electorals que aglutinin un ampli ventall de sensibilitats
El factor nacional tindrà menys pes als municipis petits
Ciutadans trasllada a l’àmbit local el relat de la confrontació social
-
Els cinc alcaldes i Xevi Xirgo, en el programa que emet avui El Punt Avui TV MANEL LLADÓ. -
VÍDEO: L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT); l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip (PDeCAT); l’alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC); l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer (ERC), i l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas (Tots per Sant Feliu), al debat presentat pel director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, que s'emet aquest dissabte a El Punt Avui Televisió a la tarda,. El Punt Avui TV
Els ajuntaments que surtin de les eleccions municipals, just d’aquí a un any, han de ser la base per construir la República. La necessitat de consistoris republicans per als pròxims quatre anys és un dels missatges que recalquen majoritàriament des de la taula els cinc alcaldes de les comarques gironines convocats per El Punt Avui TV en el programa especial que la cadena emet avui a les 13.30 hores.
Presentat pel director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, la taula va reunir, dijous a la tarda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT); l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip (PDeCAT); l’alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC); l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer (ERC), i l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas (Tots per Sant Feliu). Pel que fa a l’absència dels alcaldes socialistes, Xirgo va recordar que s’hi havia convidat els alcaldes del PSC de la demarcació, Mario Ros (Blanes), Víctor Puga (l’Escala), Consol Cantenys (Vilafant) i Martí Sans (Biure), però que s’havien excusat adduint “problemes d’agenda”.
Sumar persones
El paper essencial que té el món local, també en la política nacional, es va posar de manifest l’1-O. Així ho recorda l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, que remarca la importància que, de la pròxima cita electoral municipal, en surtin ajuntaments governats per republicans. Madrenas hi afegeix la configuració de llistes transversals republicanes, en què hi hagi un ampli ventall de sensibilitats i ideologies tenint en compte “els moments greus” del país. Felip aposta també per la transversalitat en el moment actual: “La República és un bé superior que ha sobrepassat la ideologia clàssica de partits.” En canvi, l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, veu difícil, “amb les sinergies actuals”, una candidatura conjunta com la de Junts pel Sí en les eleccions del 2015. Piferrer insisteix que la situació és “d’extrema gravetat”, recordant els presos polítics.
De l’especificitat dels municipis petits i del pes, menor, que hi pot tenir el factor nacional, en parla l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, l’únic de la taula que lidera una llista d’independents. “Es vota l’alcalde, la persona, no la sigla”, recorda Motas amb relació al comportament tradicional del votant en les municipals. Hi està d’acord l’alcalde de Palafrugell, i hi afegeix que, en el cas del Baix Empordà, hi guanyen “els personalismes”. Motas remarca el fet diferencial de les llistes d’independents, ja que “no hi ha pressions de ningú”. El govern de Sant Feliu de Guíxols el formen ERC, el PSC i el grup independent Tots per Sant Feliu. “Hi ha hagut molts pactes municipals en clau nacional que s’han trencat; a Sant Feliu en vam fixar les bases i no hem tingut tibantors”, assenyala.
Llei electoral
El debat aborda també els canvis en la llei electoral: si s’han d’establir dos mandats com a màxim, de cinc anys cadascun, una opció per la qual aposten Madrenas i Felip. Viñas cita un històric de l’alcaldia de Salt, Salvador Suñer, amb el consell següent: “Quatre anys per aprendre’n i quatre anys per governar.” Els alcaldes parlen de la possibilitat d’establir una segona volta si no s’aconsegueix una majoria significativa del 40%. Piferrer planteja a la taula què vol dir guanyar les eleccions: ser la llista més votada o aconseguir formar govern. Que s’han acabat les majories absolutes és la conclusió a què s’arriba en un context cada cop més fragmentat. Madrenas recorda la importància d’establir “governs municipals forts”, però amb mecanismes de control per a l’oposició igual de forts.
La lectura nacional de les eleccions locals s’analitza també parlant de l’auge de Ciutadans, sense cap alcaldia, però amb l’oportunitat de fer el pas d’aquí a un any. Tots els alcaldes coincideixen en la política de confrontació del partit d’Inés Arrimadas. “No els he sentit ni una sola proposta de govern de millora de la vida de les persones”, destaca Madrenas. L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, és del parer que el creixement municipal de Cs serà a l’àrea metropolitana. Des de Figueres, l’alcaldessa, Marta Felip, també remarca la fractura social que propaga el relat unionista quan no hi ha conflictivitat al carrer: “Cs té un sostre que és el resultat del 21-D, i absorbirà vot del PP i del PSC en municipis grans com Figueres i Girona.”
Cap dels alcaldes convocats ha respost la carta del delegat del govern espanyol, Enric Millo. “No té cap rellevància”, indica Motas. “Si té ganes d’escriure cartes, que demani perdó als presos i a la gent que van apallissar l’1-O”, hi afegeix Viñas. “La conducta de Millo és difícil d’adjectivar; és molt més que indigna”, diu Madrenas, i recorda que els alcaldes que treballen per la República estan al servei de tots els ciutadans, siguin o no independentistes.