“Una sardana sempre es pot obrir per incloure-hi més gent.” La frase, que ens convida a eixamplar la base social, la va recordar l’exconseller de Cultura Lluís Puig, deposat pel 155 i exiliat a Brussel·les, en un àudio que es va escoltar ahir a les vuit del vespre, abans que els prop de 12.000 balladors que encerclaven l’estany de Banyoles es donessin les mans per participar en la Sardana per la Llibertat, una iniciativa organitzada pel CDR i l’ANC del Pla de l’Estany i el Foment de la Sardana, amb la col·laboració d’Òmnium. Un dels impulsors, Marc Grabuleda, destacava el missatge de clam per la llibertat que volia transmetre l’esperit de la ballada, en un moment en què “la llibertat en el sentit més ampli està fortament amenaçada”. L’organització també va remarcar que era un acte que volia ser un clam per fer efectiva la República.

Uns 200 voluntaris van participar en l’esdeveniment en un capvespre que convidava a passejar per l’entorn natural, sempre de postal, de la capital del Pla de l’Estany. Els organitzadors havien dividit l’estany en 25 trams, al llarg dels quals es repartien els 8.500 inscrits oficialment. A última hora, des de la zona de davant del camp de futbol, on s’havia instal·lat Ràdio Banyoles, que feia una programació especial, i on hi havia el centre de premsa i l’escenari principal –des del qual la periodista Sònia Tubert presentava l’acte–, es va demanar cobrir el tram 11, a la zona de Can Morgat, ja que hi faltava gent. “Que s’estirin aquestes mans tant com puguem per eixamplar perímetre.” Vinguda directament de la Provença en cotxe, la barcelonina Lídia Viñas, amb accessoris grocs, demanava on era el tram 11 per afegir-s’hi. Es congratulava per la iniciativa i insistia que “se n’han de fer moltes més”, mentre que el seu acompanyant destacava que aquests mesos d’estiu “tenim més temps per fer coses”.

A més de banyolins i veïns de poblacions de les comarques gironines, s’hi havien desplaçat colles de Parets del Vallès, Montblanc, la Catalunya del Nord i Alguaire, entre altres indrets. Hi havia familiars dels exiliats, com les germanes del conseller Puig i de Carles Puigdemont, i una amiga de Raül Romeva, que, emocionada, deia als micròfons de Ràdio Banyoles que ballaria “per ell”.

La logística d’un esdeveniment multitudinari a l’aire lliure va fer reaparèixer els transistors de tota la vida per poder escoltar les dues sardanes, a través de la retransmissió de Ràdio Banyoles, i ballar-les coordinadament. A diferència de les freqüències d’ona, hi havia un cert retard en la retransmissió del mòbil.