L’odi judicial, al descobert
Escàndol per la publicació d’insults, injúries, burles i amenaces de jutges i magistrats contra l’independentisme en un fòrum del CGPJ
Torra reclama la dimissió de Lesmes i demana a la fiscalia que exigeixi responsabilitats
La fòbia antiindependentista de la judicatura espanyola ha quedat al descobert amb la publicació de correus electrònics corporatius de jutges i magistrats d’arreu de l’Estat que insulten l’independentisme, ridiculitzen les manifestacions de la Diada i comparen els dirigents del procés amb el nazisme. “Grip separatista”, “germen nacionalista”, “virus”, “violents” o “colpistes” són alguns dels termes despectius que utilitzen en un fòrum del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al qual van tenir accés els digitals Eldiario.es i El Món, que ho va titular amb un il·lustratiu “L’A por ellos judicial”.
Alguns comentaris als fils de correus electrònics es basen en percepcions a partir de “mirades” de veïns o de Mossos d’Esquadra: “Davant del virus de l’odi inoculat a la societat i que podíem percebre en les mirades dels nostres veïns d’un petit poble de la Costa Brava, vam decidir anar-nos-en d’allà perquè no infectés el nostre fill.” O un altre: “Acostumo a anar a bars on van mossos d’esquadra i no tinc cap problema amb ells. En conec alguns, però és cert que des de fa uns dies les mirades d’alguns d’ells són diferents.”
Un jutge espera que els seus fills no se sentin assenyalats o avergonyits perquè els seus pares no els porten “a la cadeneta humana, a la V i no sé quantes idioteses més que s’inventen per l’11-S”.
La llista d’exabruptes, burles i amenaces és llarga. El president de la Generalitat, Quim Torra, en una declaració institucional des del Palau, va constatar l’“absència absoluta d’imparcialitat” que denoten les converses i va exigir la dimissió immediata del president del CGPJ, Carlos Lesmes.
També va reclamar una investigació per identificar els procediments judicials en què han participat els autors dels missatges i que la fiscalia general de l’Estat indagui per exigir les responsabilitats penals que hi pugui haver.
Es dona la circumstància que el maig passat la fiscalia va presentar una denúncia contra el magistrat català Federico Vidal per uns comentaris en el mateix xat del poder judicial. Va escriure-hi “terrorisme policial” i “la seva borbònica majestat es mira el melic” dies després de les càrregues brutals dels cossos i forces de seguretat de l’Estat durant el referèndum de l’1-O, i va ser acusat d’injúries a la policia espanyola, expedientat i sancionat amb 600 euros de multa pel CGPJ. Vidal continua investigat, ni més ni menys que pel titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, el mateix que s’encarrega de l’1-O.
Sánchez no comenta xats
“No hi ha independència judicial, ni imparcialitat ni integritat. Avui els ciutadans del nostre país estan indefensos davant del sistema judicial espanyol. Podem afirmar que avui no hi ha seguretat jurídica per als independentistes a l’Estat espanyol”, va concloure Torra, que va trucar a La Moncloa per demanar al president espanyol una actuació immediata. Des de Salzburg, Pedro Sánchez va dedicar més temps a respondre sobre les acusacions de plagi del seu llibre que sobre l’escàndol dels jutges, que va resoldre amb un lacònic “no parlo de xats”.
Igualment, Torra va anunciar que s’adreçaria a la comissària de Justícia europea per traslladar-li la queixa del govern. Per tot plegat, va reiterar l’exigència d’alliberar els presos polítics i permetre el retorn dels exiliats, així com l’anul·lació de totes les instruccions en relació amb el procés.
La consellera de Justícia, Ester Capella, va enviar una carta a la ministra del ram, Dolores Delgado, alarmada per les “injúries, insults i mostres d’odi per motius ideològics” dels magistrats, i una altra missiva a Carlos Lesmes, per instar-lo a obrir ipso facto una investigació, identificar els jutges, apartar-los de les causes oportunes i incoar les sancions previstes.
Montserrat Comas, portaveu a Catalunya de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, associació que també és blanc de crítiques furibundes en el mateix fòrum, va censurar els comentaris per “ofensius i poc respectuosos amb els drets fonamentals”, però considera que són poc representatius i descarta que siguin constitutius de delicte. Segons va garantir en una entrevista a Catalunya Ràdio, els jutges que desqualifiquen no estan vinculats amb cap de les causes obertes pel procés.
D’altra banda, l’Associació Professional de la Magistratura, majoritària en la carrera judicial, sosté que els mails injuriosos no suposen cap risc per a les garanties dels implicats en el cas del procés.
L’assumpte es va convertir en una tempesta política. Uns parlaven de “xats de taverna” amb “tics franquistes”, com Eduard Pujol (Junts per Catalunya), i altres hi llegien només“converses entre demòcrates preocupats per l’incompliment” de la Constitució, com Carlos Carrizosa (Ciutadans).
El Partit Demòcrata va proposar la celebració d’una cimera de partits per abordar l’escàndol. D’entrada, el partit no participarà de la votació de les propostes de resolució sobre la memòria anual del CGPJ. La vicepresidenta de la formació, Míriam Nogueras, va anunciar que demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè doni explicacions. El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va reclamar que Lesmes comparegui a la cambra, i es va mostrar convençut que els comentaris publicats confirmen que la democràcia a Espanya “no és d’excel·lència”, sinó que és una “democràcia low cost”.
Investigació europea
Membres del Parlament Europeu no es van quedar impassibles. Quinze eurodiputats de sis estats membres i quatre grups polítics al Parlament Europeu van instar la Comissió Europea a investigar els escrits dels jutges perquè “violen” drets fonamentals.
En una pregunta a l’executiu comunitari, els parlamentaris asseguren que els correus “perjudiquen el principi de l’estat de dret i la independència judicial, violant l’article 47 de la convenció europea de drets fonamentals”. A més, recorden a la Comissió que ja ha obert investigacions i ha proposat emprendre accions contra Hongria i Polònia per baixa qualitat democràtica, i remarquen que la Unió Europea existeix justament per garantir els drets bàsics.
“Obrirà la Comissió Europea una investigació?”, pregunten els eurodiputats, que qüestionen si les paraules dels jutges “són compatibles amb la independència judicial”. Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Jordi Solé i Josep Maria Terricabras tenen el suport de col·legues belgues, eslovens, portuguesos, irlandesos i italians, a més de bascos i gallecs.
LES FRASES
La reunió de la comissió bilateral porta cua
En paral·lel a l’escàndol de les opinions publicades de magistrats, el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, es van enganxar ahir a través dels mitjans sobre la possibilitat que el govern espanyol doni instruccions a la fiscalia en relació amb el judici de l’1-O. Maragall va afirmar textualment en una entrevista a Onda Cero que la ministra li va assegurar que correspon al govern espanyol “formular la política criminal de l’Estat i traslladar-la als fiscals perquè l’apliquin a la fiscalia en el seu conjunt”. “El govern de l’Estat m’ho va dir directament, ens ho va dir en la comissió bilateral quan vam plantejar aquesta qüestió”, va explicar el conseller.
Batet va negar posteriorment que prometés al govern que el seu executiu donaria instruccions a la fiscalia en el judici a la cúpula del procés. “Màxim respecte a l’autonomia de la fiscalia general de l’Estat, entre altres coses perquè és una autonomia garantida constitucionalment, i per tant, màxim respecte a la independència del poder judicial”, va subratllar la ministra del PSC, coincidint amb la publicació de desenes d’insults de jutges a l’independentisme en un fòrum del CGPJ. Més tard, el mateix president Torra va remarcar que mai ha demanat a Pedro Sánchez que doni instruccions a la fiscalia perquè rebaixi la qualificació del delicte que imputa als presos polítics, que actualment estan acusats de rebel·lió.