La gran coalició alemanya jubila finalment el cap dels serveis secrets
Unes declaracions hostils a l’SPD sentencien l’amo de l’espionatge, “proper” a la ultradreta
La dreta bavaresa accepta retirar-lo després de mesos de tensió
El cap dels serveis secrets alemanys, Hans-Georg Maassen, va fer –probablement sense voler– un favor a la coalició d’Angela Merkel: en un discurs de comiat adreçat als seus fidels, va qualificar d’“ultraesquerrans” els sectors del Partit Socialdemòcrata (SPD) que demanaven el seu cap des que va negar les caceres d’estrangers neonazis a l’est del país.
Horst Seehofer, ministre de l’Interior i líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), li va retirar ahir el suport i el va enviar a la jubilació, sense honors.
Certes formulacions de Maassen són “inacceptables”, va admetre el ministre, arran del darrer escàndol del cap dels serveis secrets, entossudit a veure la polèmica desfermada al voltant seu com una conspiració de segell socialdemòcrata. Tot va començar quan Maassen, l’home que té tota la informació del món, va decidir no creure’s les imatges de caceres d’estrangers de la ciutat de Chemnitz, a l’est.
“Tenia experiència de campanyes de desinformació russes. Però que polítics i mitjans de comunicació s’inventessin caceres d’estrangers era nou per a mi”, va dir amb relació a uns aldarulls que havien fet la volta al món.
L’origen dels atacs xenòfobs havia estat la mort d’un alemany, d’origen cubà, a mans de dos refugiats en una baralla nocturna. Arran d’aquest crim, es van succeir durant dies a Chemnitz diverses manifestacions de milers d’ultradretans, entre salutacions hitlerianes i altres símbols nazis.
Maassen, que ja abans era titllat de “massa proper” a la ultradreta i massa “comprensiu” amb aquest sector, mai no va relativitzar aquelles paraules. I Seehofer va decidir mantenir-lo al seu lloc, malgrat les amenaces de l’SPD de deixar la coalició de govern. Com a solució de compromís, es va decidir rellevar Maassen del seu càrrec i convertir-lo en assessor d’Interior. Però el cap dels serveis secrets, en comptes de resignar-se i callar, va optar per acomiadar-se amb un discurs ple de retrets als socialdemòcrates.
CDU, cursa successòria
Seehofer va dir prou, ahir. Probablement massa tard. La polèmica a l’entorn de l’amo de l’espionatge va tensar massa les cordes dins la coalició de Merkel. La jubilació arriba ara, quan la cancellera prepara la retirada com a cap de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), en el congrés del desembre, i quan no queda clar si es produirà un final precipitat de la legislatura.
Són tres els aspirants coneguts a succeir-la: l’excap del grup conservador al Parlament Friedrich Merz i el ministre de Sanitat, Jens Spahn, tots dos de l’ala dretana rupturista, a més de la secretària general del partit, Annegret Kramp-Karrenbauer, lleial a Merkel.
D’aquí a la celebració del congrés, del 7 al 8 de desembre, es podrien concretar nou candidatures més. Qualsevol militant del partit –la CDU en té 417.000– pot aspirar a succeir-la si té l’aval d’alguna agrupació, encara que sigui d’algun municipi o districte. I qualsevol dels 1.001 delegats que s’espera que assisteixin al congrés pot aixecar el dit enmig de les sessions i afegir el seu nom a la cursa per succeir Merkel.
Es tracta, però, no només de convèncer que s’és el millor relleu per liderar el partit, sinó també que es té el perfil per ser el proper cap del govern. Al capdavall, al líder de l’encara primer partit d’Alemanya li correspondrà lluitar per la cancelleria. Ja sigui el 2021 –final previst de la legislatura– o potser d’aquí a uns mesos si la guerra per la successió precipita el final del mandat de Merkel.
