La socialdemocràcia sueca manté el poder i arracona una ultradreta emergent
Löfven continuarà al capdavant d’una coalició minoritària amb els verds
L’abstenció de l’esquerra permet posar fi a quatre mesos de bloqueig polític
La socialdemòcracia mantindrà finalment el poder en un dels seus últims bastions europeus, Suècia, malgrat haver-hi obtingut el seu pitjor resultat a les eleccions del setembre passat i haver-hi vist créixer com l’escuma la dreta radical de Demòcrates de Suècia (SD), sota el lideratge de l’ambiciós Jimmy Äkesson.
Després de quatre mesos de dures negociacions i de dos intents fracassats per formar govern, Stefan Löfven va aconseguir la reelecció al capdavant d’una coalició que no té la majoria parlamentària entre la socialdemocràcia i els verds. L’Esquerra –aliat extern en l’anterior mandat– va abstenir-se, com estava pactat. I els conservadors d’Ulf Kristersson, la segona força, van complir el seu compromís de no deixar-se ajudar de cap manera per la dreta xenòfoba d’Äkesson per intentar capgirar el resultat.
Ha estat una jugada de pòquer complexa, en què qualsevol concessió de Kristersson als ultres hauria donat el poder a les dretes. Suècia, però, no és com la resta d’Escandinàvia. A Noruega, la conservadora Erna Solberg sí que governa amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés, en una coalició que completen els liberals i els democristians. A Finlàndia, els anomenats Veritables Finlandesos van ser aliats del govern durant l’anterior legislatura. I, a Dinamarca, el també xenòfob Partit del Progrés és aliat extern de la coalició centrista i liberal.
La Suècia de Löfven resisteix l’embranzida ultra, tot i l’afebliment palesat en les generals del mes de setembre, en què els socialdemòcrates van ser de nou el partit més votat, però ara amb un 28%.
Negociació complexa
La formació de govern ha estat la més llarga en la història d’aquest país, no només pel compromís compartit de deixar fora de joc els ultres, sinó també perquè els dos grans –i erosionats– partits, socialdemòcrates i conservadors, descartaven una coalició entre tots dos. Löfven haurà de governar amb el suport precari d’un terç dels escons. Tindrà la cooperació puntual dels centristes i liberals, que s’han compromès a donar suport al pressupost per responsabilitat i conscients que no fer-ho seria donar una nova oportunitat a la dreta xenòfoba.
Des de l’altre cantó, l’esquerra ha deixat clar que l’abstenció d’ahir no és un xec en blanc. Als excomunistes els ha costat molts debats interns possibilitar la reedició de la coalició entre socialdemòcrates i verds.
Ara per ara, però, s’ha impedit un relleu en el poder a favor de la dreta, que hauria convertit els ultres en àrbitres polítics del país que més refugiats per càpita ha acollit de tota la Unió Europea (UE).
