Un mur humà a la Gran Via

Un gran mur humà, com li agrada dir al fiscal del judici de l’1-0, Javier Zaragoza, va omplir una vegada més els carrers de Barcelona, concretament el tram de la Gran Via entre la plaça d’Espanya i una mica més enllà de la plaça Universitat, per reclamar el dret a l’autodeterminació i per protestar contra el “judici farsa” contra el procés que s’està duent a terme al Tribunal Suprem. Per l’organització, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), des de les cinc de la tarda, quan es va iniciar la manifestació, fins passades les set, s’hi van aplegar fins a 500.000 persones, una xifra que, com era d’esperar i habitual, no coincideix amb les 200.000 persones que va comptabilitzar la Guàrdia Urbana.

Però deixant de banda les xifres, aquesta nova protesta va tornar a deixar palès que una part de la societat catalana manté intacta la capacitat de mobilització iniciada ja el 2010 amb la sentència de l’Estatut. Vinguts d’arreu del país, i amb moltes ganes de fer-se sentir, l’inici del judici a Madrid i l’anunci de convocatòria d’eleccions espanyoles culpabilitzant-ne l’independentisme que va fer Pedro Sánchez, han revifat la guspira reivindicativa. I malgrat que el lema de la capçalera era “L’autodeterminació no és delicte”, segurament la frase que es va sentir més durant la concentració va ser la de “Llibertat presos polítics”. No l’única, però sí la més repetida, en un acte en què els organitzadors, amb el suport d’un munt d’entitats, dels CDR, membres del govern, i de formacions com ERC, JxCat, PDeCAT, de Catalunya en Comú-Podem i de la CUP, van exigir també la fi dels processos judicials de tipus polític, el lliure retorn dels exiliats, el respecte als drets fonaments, civils, polítics i socials i, és clar, el de l’autodeterminació.

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va ser el primer a passar per l’escenari instal·lat a la plaça Universitat fent un agraïment a la gent perquè, va dir, “sabíem que no fallaríeu”, i advertint al fiscal que “sí, som un mur de dissidents plens de dignitat i autoestima, la mateixa que tenen els nostres presos polítics”. Mauri va assegurar que el judici no només era a “dotze homes i dones de pau”, sinó als més de dos milions de persones que van defensar unes urnes. I va fer també una demanda directa a Sánchez perquè “sigui valent, ja que encara és a temps per instar l’advocacia de l’Estat a retirar totes les mentides” contra els líders socials i polítics jutjats al Suprem. El relleu a l’escenari el va agafar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va demanar no normalitzar aquest judici, que “no hauria d’existir” si s’hagués fet la independència o l’Estat espanyol fos democràtic”. Malgrat això, va reclamar que s’utilitzi com “una eina” que faci un efecte “bumerang” per posar en evidència l’Estat a escala internacional. De la comunitat europea també en va parlar la portaveu del govern, Elsa Artadi, primer per demanar als parlamentaris que “no claudiquin davant dels vells estats obsolets” perquè Europa ha de ser “una terra de llibertat”, i després va concretar-ho en Antonio Tajani, en dir que “és una vergonya” haver prohibit la conferència de Carles Puigdemont i Quim Torra.

Tant en les intervencions d’Artadi com del diputat Gabriel Rufián (ERC), de Joan Josep Nuet (CatECP) i Natàlia Sànchez, van retronar amb força la crida a la “unitat” entre els manifestants. Nuet va tenir paraules de record per a Carme Forcadell i va ser l’únic a admetre que en una lluita que serà “llarga” es necessita tothom perquè “la unitat republicana serà l’única que ens farà vèncer i ens farà lliures”. Rufián, per la seva banda, va tirar amb bala contra la unió de Vox, el PP i Cs, advertint als “tres genets de l’apocalipsi ultra que no passaran i Catalunya serà la seva tomba”. El temps ho dirà.