“Som el país de Pau Casals”
L’exconseller Turull replica que el poble català “és pacífic” i que el dret a l’autodeterminació “es pot encaixar en la Constitució”
Turull i Romeva denuncien els seus 365 dies a la presó
Els exconsellers de la Presidència i d’Afers Exteriors Jordi Turull i Raül Romeva, respectivament, van declarar ahir amb fermesa que van defensar la independència de Catalunya sempre buscant el diàleg amb el govern espanyol, “sense impulsar la violència i sense menystenir la Constitució”. Ho van sostenir durant la quarta sessió del judici al Tribunal Suprem contra els independentistes catalans, els quals van tornar a tenir el suport de parlamentaris i diputats catalans (ERC i el PDeCAT) i bascos (EH Bildu i el PNB) entre el públic de la sala. “Avui fa un any que estic en presó preventiva per haver defensat un referèndum que no és delicte des del 2005 i que es pot encaixar en la Constitució”, sostenia Turull, mentre que Romeva es va presentar com a “pres polític”. Tots dos es van queixar al tribunal que no poden declarar en català.
Turull –boicotejat pel jutge Pablo Llarena per poder ser votat com a president de la Generalitat amb el dictamen de la seva presó preventiva el 23 de març del 2018– va respondre amb seguretat a l’interrogatori del fiscal Jaime Moreno, al qual va acusar d’“haver fet un relat delirant” del que va passar a Catalunya entre el setembre i l’octubre del 2017. “La violència no va amb cap partit de Catalunya. La gent a Catalunya és pacífica, sigui independentista o no. Som el país de Pau Casals”, va reivindicar l’exconseller de la Presidència i actual diputat de JxCat, suspès pel Suprem, quan el fiscal li va preguntar sobre si temia “un creixement de la violència” a partir dels escorcolls a departaments i les manifestacions del 20 de setembre del 2017. “Mai, mai hem apel·lat a la violència, ni vam fer una crida a l’alçament; les úniques armes eren les de la Guàrdia Civil”, va insistir l’exconseller Romeva al seu advocat, el penalista Andreu van den Eynde, ja que, com el president d’ERC, Oriol Junqueras, va optar per no respondre a les acusacions distorsionades de la fiscalia.
Abans, el fiscal Moreno (com ja va fer el fiscal Fidel Cadena amb l’exconseller Quim Forn) va preguntar a Turull si era soci d’Òmnium. “Sí, fa vint anys, i no era delicte ni amb el franquisme! A més, soc soci de Càritas i d’Oxfam”, li va contestar amb duresa. Va confirmar que primer va ser portaveu del grup de JxSí i, des del juliol del 2017, conseller de la Presidència en substitució de Neus Munté, i es va negar a respondre què va pensar del canvi de l’exconsellera i de l’exconseller d’Interior Jordi Gené. “Només responc pels meus actes”, va etzibar diversos cops l’exconseller al representant del ministeri públic.
Pel que fa a l’acció política, Turull va explicar que en divuit ocasions s’ha demanat al govern espanyol abordar el dret a decidir, com en la intervenció com a parlamentari català que va fer en nom de CiU, i juntament amb Marta Rovira per ERC i Joan Herrera per ICV-Verd, al Congrés el 2014, i refusada. Per això, en les eleccions del 2015 es van presentar amb la sigla Junts pel Sí, en què clarament promovien el camí cap a la independència. “I la fiscalia no ens ho va prohibir.” Fent pedagogia, va detallar que “el Pacte Nacional pel Referèndum el van signar més de 4.000 entitats, sindicats i partits polítics”, i com que no hi havia prou suport en els pressupostos van haver de negociar amb la CUP i el president Artur Mas va haver de deixar el càrrec. És a dir, que no hi havia pas cap full de ruta per actuar de manera unilateral des de bon començament.
En aquest sentit, els dos diputats suspesos van negar conèixer el document Enfocats, que la Guàrdia Civil va trobar a casa del secretari general d’Economia i amb el qual les acusacions estructuren la presumpta rebel·lió. Turull i Romeva van manifestar que “mai s’han amagat” de les seves actuacions polítiques, i es va citar com a exemple el Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya, presentat per la Generalitat el 2014 i inclòs per les acusacions, “el qual –segons Turull– posa ciència a molts tòpics”, va assenyalar responent al seu lletrat, Jordi Pina.
Quant als advertiments del Tribunal Constitucional (TC) als membres del govern i del Parlament, Turull va explicar que el 12 de setembre del 2017 va rebre “un únic” avís i, “tot seguit, una querella preventiva per desobediència continuada”. Hi va afegir que aquests advertiments es feien quan l’acció ja estava acabada, com en el cas de la comissió d’estudi per implementar la República, i que van complir tots els mandats dictats per la magistrada del TSJC. Turull va recriminar al govern espanyol que “del 2012 al 2017” hagi “incomplert sentències del TC, com la del 0,7; això vol dir que la llei no és igual per a tothom com diuen”. L’advocada de l’Estat Rosa María Seoane li va insistir sobre la suspensió del referèndum per part del TC. “Un governant sempre ha de ponderar i vam defensar l’acció inviolable del Parlament per fer un referèndum despenalitzat”, va respondre Turull.
Pel que fa a l’acusació de malversació de fons públics (xifra que balla entre els 3,2 milions de la fiscalia i els 1,6 de l’advocacia de l’Estat), els exconsellers Turull i Romeva van negar cap despesa signada des dels seus departaments. Turull no va voler aclarir si sap qui va finançar les urnes i el cens universal que va presentar en roda de premsa, i és que als dos diputats la fiscalia els demana 16 anys de presó pel delicte de rebel·lió.
Romeva també va fer una exposició pedagògica al tribunal sobre què és el Diplocat, una entitat publicoprivada en què participen tant La Caixa com el Barça, i que té la finalitat de promoure Catalunya a l’exterior. Va lamentar que es considerin malversació de fons unes conferències al Parlament Europeu o convidar diputats europeus a Catalunya, els quals “s’entrevisten amb tots els partits”.
La DUI, “política”
Després del referèndum de l’1-O, l’exconseller Turull va afirmar que la declaració unilateral d’independència, la DUI, del 27 d’octubre del 2017, va ser “l’expressió d’una voluntat jurídica; era una declaració política i es feien uns encàrrecs”, després de “totes les portes tancades i telèfons penjats”, en paraules de Romeva. L’exconseller, que va insistir que no considerava delictiu el que van dur a terme, va demanar al tribunal que “torni aquesta carpeta a la política.”
En acabar, Turull i Romeva van rebre copets d’ànims dels companys del banc dels acusats, que l’exvicepresident Junqueras ha abandonat, ja que ara s’asseu darrere del seu advocat, com ha permès el Suprem a tots. Avui els interrogatoris començaran amb l’exconseller de Territori Josep Rull, que respondrà a totes les acusacions, menys a Vox.
Quatre juristes vigilen l’acció del Suprem
La plataforma catalana International Trial Watch informa que aquesta setmana en el judici hi haurà quatre juristes per vigilar el compliment de garanties. Són: John Philpot, expert en dret penal al Canadà, que va actuar en la Cort Penal Internacional a la Haia, a Kenya i al tribunal a Ruanda; Paul Newman, doctor en filosofia per la Universitat de Bangalore (Índia); Bill Bowring, professor a la Universitat de Birkbeck, i membre de l’European Association of Lawyers for Democracy & World Human Rights i del Col·legi d’Advocats d’Anglaterra i Gal·les, i Joaquín Urías, professor titular de dret constitucional. Ahir, tots van entrar a la sala del Suprem, amb els penalistes d’Irídia, Anaïs Franquesa i Andrés García Berrio.
Jaime Moreno i Consuelo Madrigal
Els quatre fiscals del Tribunal Suprem que es van repartir la instrucció de la causa contra els independentistes catalans també ho fan en el judici. La primera setmana es va poder escoltar els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, la intervenció dels quals va ser criticada per poc treballada, i perquè contenia errors i un llenguatge bel·licista, amb els ja famosos “murs humans” i cotxes “devastats”. Ahir, amb un to més pausat, es va escoltar l’interrogatori de Jaime Moreno, per al qual l’exconseller Turull va fer de traductor del català al castellà, tot i que el primer va afirmar que ja havia practicat una mica amb el judici del 9-N. I la fiscal Consuelo Madrigal subratllava amb un retolador fosforescent verd, ahir, mentre esperava interrogar els exconsellers Raül Romeva i Josep Rull.
L’exconseller Turull felicita la seva filla petita
“No seré amb vosaltres quan la Marta faci 18 anys”, va lamentar Jordi Turull amb la família abans d’acudir a Madrid amb la sospita que el 23 de març del 2018 seria de nou empresonat pel jutge Pablo Llarena. L’aniversari és dissabte i Turull ho va tenir present en el primer recés de l’interrogatori, en què va saludar Blanca Bragulat i les filles, Laura i Marta. “Guapa, que dissabte fas 18 anys i aprofito ara per felicitar-te”, li va dir abans de saludar la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. A més d’ells i del conseller Damià Calvet, a la sala hi havia els diputats Míriam Nogueras (PDeCAT) i Joan Olòriz (ERC) i, vinguts del País Basc, Maddalen Iriarte (EH Bildu) i Joseba Egibar (PNB), un dels primers a lluir fora de Catalunya el llaç groc a la solapa i que ahir també el lluïa a Madrid.
