La unitat, una altra vegada

El candidat a l’alcaldia de Barcelona per Junts per Catalunya (JxCat), Joaquim Forn, va adreçar ahir una carta al candidat d’ERC, Ernest Maragall, en què ressuscita la idea d’una llista conjunta davant la proposta del líder republicà, feta pública en diferents mitjans de comunicació i adreçada als postconvergents i la CUP el 10 d’abril passat, d’un compromís independentista per Barcelona. Forn defensa que “deixar passar l’oportunitat de guanyar les eleccions és un error polític que el sobiranisme no pot cometre” i li recorda que, amb la normativa que regeix les eleccions locals, si un partit els supera, i posa d’exemple Ciutadans el 21-D, té moltes possibilitats d’aconseguir l’alcaldia ja que, en primera volta, per ser escollit alcalde el candidat necessita la majoria absoluta dels membres del ple. El dia següent a la proposta, la número 2 de Forn a la llista de JxCat, Elsa Artadi, ja havia respost a Maragall demanant-li que aclarís “si volia una unitat d’acció independentista o governar amb Colau”, i la CUP va mostrar la seva sorpresa pel fet de rebre la proposta “a través dels mitjans de comunicació” i va assegurar que respondria “seguint els ritmes de la nostra organització”.

La unitat prèvia o posterior a les eleccions dels partits independentistes és un concepte ben present en aquesta precampanya de les municipals, justament l’any en què hi concorren més candidatures i, per tant, en què hi ha més desunió. A banda de JxCat i ERC també concorren a les eleccions del 26 de maig la CUP i Barcelona És Capital, la plataforma impulsada per Jordi Graupera justament amb la intenció d’unir totes aquestes candidatures en una de sola. La proposta de Forn, però, xoca amb un escull legal ja que, segons el reial decret de convocatòria d’eleccions aprovat pel govern espanyol, divendres passat, 12 d’abril, era el darrer dia per comunicar a les juntes electorals les propostes de candidatura conjunta. La presentació de les llistes electorals s’ha de fer entre els dies 17 i 22 d’abril.

En tot cas, la proposta de Maragall arribava dos dies després que, en una entrevista a RAC-1, apostés per un govern “del bloc democràtic” liderat per ERC on tindrien cabuda tant Barcelona en Comú com JxCat, un altre element que ha causat fricció entre els dos partits que governen junts a la Generalitat. Aquest cap de setmana, Artadi li responia, en una entrevista concedida a El Punt Avui , afirmant: “ERC ha de decidir quin és el seu projecte, si vol canviar Barcelona o no. Nosaltres no governarem amb els comuns. Ni ens passa pel cap governar amb Colau. Si aquest és el projecte de l’Ernest Maragall per als pròxims quatre anys, és legítim però nosaltres és evident que no hi participarem. Tampoc és el que demanen els veïns.” Maragall va respondre, el mateix diumenge, a Artadi que “és sorprenent que renunciï a un govern ampli, que inclogui els comuns, que s’ha de comprometre amb la llibertat (els presos i els exiliats) i la democràcia (l’exercici del dret a l’autodeterminació)”.